Eduardo Mendoza

Qui és Eduardo Mendoza

Les obres de teatre d’Eduardo Mendoza que recull l’Enciclopèdia Catalana són en català. Són quatre, estrenades entre el 1990 i el 2004: Restauració (1990), Els llimbs o la visitació de la felicitat (1997), Glòria (1999) i Greus qüestions (2004). La primera passa en temps d’Alfons XII. Són la part catalana de l’obra d’un autor que la mateixa font defineix com a «escriptor en castellà», i on diu que «sobresurt indiscutiblement la novel·la».

Segons l’Enciclopèdia, amb La verdad sobre el caso Savolta (1975), la seva primera novel·la, premi de la Crítica, ja es va situar com «un dels primers escriptors en castellà de la seva generació». La ciudad de los prodigios (1986), que segueix la vida d’Onofre Bouvila en una Barcelona que va del 1888 al 1929, és la que, per a la mateixa font, li ha donat més projecció internacional. Entre les altres hi ha El misterio de la cripta embrujada (1979), Sin noticias de Gurb (1991) o Riña de gatos. Madrid, 1936, premi Planeta del 2010, i entre el 2018 i el 2021 va publicar una trilogia protagonitzada per Rufo Batalla. L’Enciclopèdia inscriu el conjunt de la seva obra en «la literatura d’intriga i d’acció», i diu que hi tracta la realitat «amb humor, paròdia i sarcasme». Antonio Drove, Mario Camus i Jaime Chávarri van portar al cinema, respectivament, La verdad sobre el caso Savolta (1978), La ciudad de los prodigios (1999) i El año del diluvio (2004).

Va néixer a Barcelona el 1943. Del 1973 al 1982 va viure a Nova York, on va fer de traductor a l’ONU, i els anys següents va alternar l’escriptura amb la traducció per a organismes internacionals. Abans, llicenciat en dret el 1965, havia estudiat sociologia a Londres i havia treballat als serveis jurídics d’un banc. A mitjan anys noranta, diu l’Enciclopèdia, va començar a fer classes a la Universitat Pompeu Fabra. Entre els reconeixements que la mateixa font recull hi ha la Creu de Sant Jordi (1995), el Premi Nacional de Cultura de literatura del 2013, que per primer cop rebia un escriptor en castellà, el premi Franz Kafka (2015), el Cervantes (2016) i el Princesa d’Astúries de les lletres (2025).