Margarita Ballester

Qui és Margarita Ballester

Entre dues espases (2004), el tercer llibre de poemes de Margarita Ballester, va guanyar el premi Josep Maria Llompart que l’AELC dona, dins els Cavall Verd, al millor recull de poesia de l’any, i és el que les crítiques reproduïdes per l’associació llegeixen amb més detall. Lluïsa Julià, a Serra d’Or, el descriu com un llibre de quatre parts i un epíleg on el vers dialoga amb la reflexió assagística, i hi segueix tres recorreguts: la història literària, amb Montaigne, Puixkin, Leopardi o una «Codetta» a Ausiàs March; les relacions declinades com casos gramaticals, amb una invocació a la germana; i Menorca, l’amor i les temences pels fills que són lluny. Jordi Llavina, a l’Avui, el trobava més dens, més críptic i més escarit que els anteriors, obert al dolor del món de l’Àfrica a Kosovo, i hi veia un llegat expressionista que, a diferència de Celan, de Trakl o dels poetes de la «corda fosca», no li fa perdre la fe en la llum de la poesia. Sam Abrams va qualificar d’«extraordinari» el seu poema «A Maria Àngels Anglada, el dia de la seva mort». Abans, Ballester havia esperat fins passats els quaranta anys per publicar: uns primers poemes a la revista Reduccions el 1985 i, el 1989, L’infant i la mort, premiat el 1988 amb el Rosa Leveroni de Cadaqués. La biografia de l’AELC explica que crítics com Dolors Oller, Carles Camps o Manuel de Seabra la van saludar llavors com una veu destacada de la seva generació, i que acostumava a deixar reposar molt de temps els poemes abans de donar-los a conèixer. Entremig va publicar Els ulls (1995). El Diccionari de la literatura catalana en defineix l’obra com a «breu», i hi veu un estil auster i exigent intel·lectualment davant d’una «intensa càrrega emotiva».

La biografia de l’AELC recull una observació de Lluïsa Julià sobre el conjunt de la seva poesia: la força suggeridora de les imatges hi conviu amb les referències musicals i pictòriques. D’aquí ve, segons l’associació, la col·laboració amb June Papineau, artista nord-americana que ha fet sovint pintures i dibuixos a partir dels seus versos; el 1997, diu el Diccionari, van fer junts el muntatge i instal·lació Ofrena, sobre textos de la poeta. Amb Rosina Ballester va traduir una tria dels Poemes per a Anatole de Mallarmé (1998). Nascuda a Barcelona el 1942, s’hi va llicenciar en filosofia i lletres, i després, segons la biografia, va estudiar psicologia a París; el pòrtic hi afegeix una etapa a Madrid. Va fer classes d’història a secundària, i l’AELC la situa a Maó, on feia classes alhora que escrivia i que s’acostava de tant en tant a la crítica literària. L’associació la va nomenar sòcia d’honor.