Marta Pessarrodona

n. 1941 · Catalunya

Poeta, crítica i traductora nascuda a Terrassa el 1941. El 2008, Pere Ballart i Jordi Julià la van considerar «probablement, la millor poeta catalana actual». En prosa va fer retrats d'escriptores com Mercè Rodoreda, Caterina Albert o Maria Aurèlia Capmany, i va traduir Doris Lessing i Susan Sontag. Premi Nacional de Cultura (2011) i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2019).

Foto: Albin Olsson · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

Llibres de Marta Pessarrodona

Tots els llibres de Marta Pessarrodona que tenim al catàleg: 2 obres.

Altres

França 1939. La cultura catalana exiliada

Poesia

Re(visions)

Qui és Marta Pessarrodona

Pere Ballart i Jordi Julià, a l’estudi que li van dedicar a lletrA el 2008, remarcaven que els poemes de Marta Pessarrodona gairebé sempre s’adrecen a algú: un tu, de vegades absent, que el poema converteix en «còmplice». A A favor meu, nostre (1981) hi assenyalaven «una forma de composició molt pròpia de la cançó», amb estrofes que repeteixen el mateix arrencament. L’Enciclopèdia Catalana, per la seva banda, hi llegeix una poesia «sovint sentenciosa i irònica». Gabriel Ferrater havia prologat Setembre 30 (1969), el llibre que, segons els dos crítics, la va fer entrar «oficialment en la societat literària catalana», tot i que l’Enciclopèdia hi posa al davant Primers dies de 1968 (1968). Poemes 1969-1981 (1984) va aplegar reculls anteriors i poemes inèdits, i després van sortir, entre altres, Berlin suite (1985) i L’amor a Barcelona (1998); el 2008, l’antologia Poemes 1969-2007, i el maig del 2026 Viena Edicions li va publicar un poemari nou, Re(visions).

A Mercè Rodoreda li va dedicar un retrat el 2003 i, dos anys després, Mercè Rodoreda i el seu temps. També en va fer de Maria Aurèlia Capmany (1996), de Caterina Albert (2005) i de Frederica Montseny (1998), i a Donasses (2006) hi apareixen Montserrat Roig i Dolors Monserdà. Va escriure sobre Virginia Woolf i el cercle de Bloomsbury, del qual va ser comissària d’una exposició, i va traduir Doris Lessing, Susan Sontag, Harold Pinter i E. M. Forster, entre d’altres. L’Enciclopèdia hi suma assaigs com El segle de les dones (2002) i l’homenatge a Joan Oliver Això guixa (1999), i narracions com les de Nessa (1988). Ballart i Julià, el 2008, trobaven en els articles que llavors escrivia a l’Avui la mateixa veu digressiva dels poemes.

Nascuda a Terrassa el 18 de novembre de 1941, va rebre la Creu de Sant Jordi el 1997 i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2019. Entremig, el 2011, el CoNCA li va donar el Premi Nacional de Cultura en literatura, un guardó que l’Enciclopèdia relaciona amb L’exili violeta, amb França 1939. La cultura catalana exiliada i amb el poemari del 2010. Tres anys abans, Ballart i Julià l’havien considerada «probablement, la millor poeta catalana actual».