Rosa Victòria Gras

Qui era Rosa Victòria Gras

Del teatre de Rosa Victòria Gras, el Diccionari de la Literatura Catalana en remarca el primer premi Lisístrata del Festival de Teatre de Sitges, el 1981, i el premi Cassandra, que va guanyar amb La vigília. Segons l’AELC, La nit de les dues llunes (1990) va obtenir el premi Recull de teatre, i Somniar la vida (1996), el Santos Antolí del 1980. El contraverí (1998) reuneix «cinc peces seves de teatre històric», i entre les obres publicades també hi ha Balneari celeste (1996) i La llengua tallada (1989). L’Institut del Teatre en va editar el 2020 l’antologia Cinc textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan. Va traduir al català textos de Caryl Churchill, de John Webster, d’Edward Gordon Craig, de Franz Xaver Kroetz i de Botho Strauss. Com a poeta, diu l’AELC, va publicar Finestrelles d’autobús (1996) i, el 2018, la seva poesia completa, La roda de la fortuna.

Doctora en filologia catalana amb la tesi Aportació al lèxic de Verdaguer (1995), Gras va ser professora d’elocució i de dicció de l’Institut del Teatre, a Barcelona, del 1982 al 2012. Va escriure el manual L’actor i la dicció (1997), que el Diccionari destaca, i, amb Coralina Colom, Exercicis de laboratori de veu i de dicció (1998). La mateixa font la considera «una gran impulsora de l’ensenyament i promoció de la llengua catalana» als anys setanta i vuitanta. Va idear i escriure un curs de català per a la televisió, emès per Televisió Espanyola a Catalunya, que va rebre el premi Òmnium Cultural del 1980; segons l’AELC, el programa es va emetre entre el 1976 i el començament dels vuitanta. El Curs de català parlat que va fer per a Ràdio Peninsular, sota la direcció d’Antoni Comas, havia guanyat el premi Ondes de Ràdio del 1977.