Josep Feliu
Dramaturg i periodista barceloní, mort a Madrid el 1897. Amb el pseudònim de Josep Serra va escriure comèdies amb Frederic Soler, i l'Enciclopèdia Catalana veu en el seu teatre una mitificació del món rural. A Madrid va estrenar La Dolores, que Tomás Bretón va portar al teatre musical, i obres que el van situar entre les figures «de més prestigi» del teatre castellà.
Llibres de Josep Feliu
- Bertoldino
Bertoldino
Qui era Josep Feliu
Tomás Bretón i Enric Granados van treure grans èxits musicals d’obres de Josep Feliu i Codina: el primer, de La Dolores (1892); el segon, de Miel de la Alcarria (1895) i de María del Carmen (1896), que es va traduir al francès i va tenir estrena a París. Totes tres són de les obres que va estrenar a Madrid, on es va traslladar: l’Enciclopèdia Catalana les descriu com un intent de compondre «un retaule dels costums d’Espanya» i diu que el van convertir en «una de les figures de més prestigi del teatre castellà». A Madrid va dirigir La Iberia, i hi va morir el 1897.
Frederic Soler dirigia La Gata del Teatre Odeon quan s’hi va estrenar, el 1866, Un mosquit d’arbre, la primera comèdia de Feliu. Amb Soler va escriure, signant Josep Serra, comèdies com La mà de l’inglès (1879) o La filla del marxant (1875); també van col·laborar en La Rambla de les flors (1871), que va passar a sarsuela amb música de Josep Teodor Vilar, i de dos drames de Soler, Lo rector de Vallfogona i Ladida, Feliu en va fer novel·les. La línia que l’Enciclopèdia veu en la seva producció posterior, «la mitificació del món rural per mitjà d’un sentimentalisme distorsionat», arrenca segons la mateixa font de Los fadrins externs (1871), el seu primer drama, sobre la institució de l’hereu.
Els anys vuitanta són els de Lo gra de mesc (1883), que l’Enciclopèdia considera el «primer drama burgès en prosa», i de Lo mas perdut (1881); amb Lo nuvi, que no es va estrenar fins després de la seva mort, són per a la mateixa font les seves peces «més ambicioses i de més difusió». D’aquells anys són també una narració, Lo Bruc (1880), i peces caricaturesques com Un pis de l’Ensanxe (1886); abans havia adaptat al teatre rondalles populars com Lo pont del diable (1876).
Com a periodista, va fundar a Barcelona La Jornada (1883), Lo Nunci (1877) i La Pubilla (1867). El 1867 es va llicenciar en dret; políticament va ser del partit liberal dinàstic, i va treballar en càrrecs dels governs civils de Barcelona i de Conca. Era germà d’Antoni Feliu.
