Carme Guasch

Qui era Carme Guasch

Segons el Diccionari de la Literatura Catalana, dos llibres de Carme Guasch giren entorn de la mort del seu marit: Trena de cendra (1984), que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) assenyala com la seva única novel·la, i el recull Amat i amic (1985). L’AELC inclou aquest recull en una trilogia que completen Interiors (1997) i un altre llibre dels anys noranta, i en aquests poemes i en la novel·la hi veu l’amor i «una extensa reflexió sobre el sentit de la mort». La seva poesia es va reunir el 2005 a Poesia completa. En narrativa, els dos darrers llibres que va publicar són de contes, El llit isabelí (1994) i Situacions insulars (1998), i totes dues fonts hi destaquen l’atenció als personatges femenins; el Diccionari en diu «l’anàlisi del món de la feminitat».

El primer llibre, Vint-i-cinc sonets i un dia, va sortir el 1978, quan tenia cinquanta anys, i el Diccionari la descriu com una escriptora «de vocació tardana». L’AELC hi afegeix el que va venir abans: va guanyar certàmens de poesia, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona, de Manresa i de Perpinyà, i als anys seixanta va ser una de les organitzadores de la Festa de la Poesia de Figueres, la seva ciutat, on es va fer amiga de Carles Fages de Climent i de les escriptores Maria Àngels i Montserrat Vayreda. Va ser professora de llengua i literatura; s’havia llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona.