Maria Teresa Vernet

Qui era Maria Teresa Vernet

Segons l’Enciclopèdia Catalana, les novel·les de Maria Teresa Vernet, «de caràcter psicològic», fan seva una idea que el feminisme català de l’època repetia: que la independència de la dona passava per l’educació i la cultura. La mateixa font situa el «punt culminant» de la seva novel·lística a Les algues roges, on conflueixen el xoc entre l’amor passional i l’intel·lectual i la cerca d’una realització personal a través de la formació. Per al pòrtic de l’AELC, la majoria dels seus llibres tenen per protagonistes «dones immerses en dilemes morals», i hi tornen els mateixos temes: la sexualitat, els models socials femenins, les relacions entre mares i filles. Amb Les algues roges va guanyar el premi Joan Crexells del 1934. La biografia de l’AELC remarca que cap dona no l’havia guanyat abans, i que el llibre va fer que la coneguessin fora dels cercles literaris de Barcelona.

L’egoisme i les dones és el títol de la conferència que va pronunciar el 1931 des del Club Femení i d’Esports de Barcelona. La biografia de l’AELC, que segueix Anna Vila, explica que la seva escassa vida pública va passar per aquesta entitat, on la van introduir Anna Murià i Enriqueta Sèculi. Hi va organitzar actes culturals i el butlletí del club li va publicar tres articles. El gener del 1932 va entrar com a vocal a la junta, i alhora li van confiar la presidència del Departament d’Actuació Social.

Havia publicat molt jove. Tenia dinou anys, diu el pòrtic, quan va sortir Maria Dolors (1926), la primera novel·la, arran de la segona convocatòria del concurs de la col·lecció La Novel·la d’Ara; Amor silenciosa és del 1927. Des d’Eulàlia, la seva editorial va ser Proa, que llavors dirigia Joan Puig i Ferreter: hi van sortir El camí reprès (1930), Presó oberta (1931) i Final i preludi (1933). La poesia la va reunir a Poemes I (1929) i Poemes II (1931), i a Elisenda (1935) hi ha narracions. D’una estada a París el 1931 en van sortir les Estampes de París, que La Revista va publicar el 1936.

La guerra va aturar aquesta obra. Després, l’AELC només hi compta algun conte a El Pont i a Tele-Estel i la participació en un volum col·lectiu, Nit d’argent i altres narracions (1956); es va negar a reeditar els seus llibres i es va dedicar a traduir. Ja ho havia fet per a Proa abans de la guerra, amb Nocturn, de Frank Swinnerton (1932), i Dues o tres Gràcies, d’Aldous Huxley (1934). De la postguerra són les seves versions de Rocs de Brighton, de Graham Greene (1965), Invitació al vals, de Rosamond Lehmann (1966), i el Retrat de l’artista adolescent de James Joyce (1967). El Contrapunt de Huxley va sortir el 1986, quan ella ja havia mort, amb pròleg de Marta Pessarrodona. Anna Vila, a qui cita la biografia de l’AELC, diu que Vernet «va esdevenir l’autora més popular abans de l’entrada de Mercè Rodoreda».

El seu pare, mestre d’escola, era de Vilanova d’Escornalbou, i ella hi va passar la infantesa; havia nascut a Barcelona el 1907. Va morir a Barcelona el 16 de febrer de 1974. La Sal va tornar a editar Les algues roges el 1986, i el 2007 l’Institut de la Dona li va dedicar una exposició itinerant.