Concepció G. Maluquer

Qui era Concepció G. Maluquer

Barcelona, el Pallars, l’interior i la costa són els escenaris de les novel·les de Concepció G. Maluquer, que l’Enciclopèdia Catalana llegeix com un «itinerari geogràfic i social» per la Catalunya dels anys seixanta. Aigua tèrbola (1967) passa en una població industrial de l’interior, i Gent del Nord (1971) se centra, segons la mateixa obra, en «l’impacte del primer turisme a la costa catalana». Amb Gent del Sud (1964), que tracta de l’emigració, l’Enciclopèdia diu que li va arribar la «consagració» com a novel·lista, i el pòrtic de l’AELC la considera «potser la seva obra més coneguda». El Nou diccionari 62 de literatura catalana, reproduït a lletrA, veu en aquestes dues novel·les una anàlisi de la immigració i del turisme, «dos fenòmens que han incidit damunt la societat catalana». A les novel·les curtes, com Parèntesi, el mateix diccionari hi troba personatges burgesos o petitburgesos «angoixats per la monotonia dels seus esquemes de vida».

Havia estudiat magisteri, i l’AELC explica que va deixar la docència a la dècada de 1940 i que la va reprendre més endavant. En els anys de la postguerra va freqüentar vetllades poètiques on va tractar escriptors com J. V. Foix i Carles Sindreu, i l’AELC hi destaca la gran amistat amb Aurora Bertrana. En un inici, segons l’AELC, es va decantar per la poesia. La creu dels vents, un poema llarg que el Nou diccionari 62 descriu escrit «a manera de diàleg entre la ciutat i els quatre vents cardinals», va guanyar el premi Ciutat de Barcelona el 1957 i es va publicar el 1959 amb pròleg d’Agustí Bartra; el 1960 va sortir La ciutat i les hores. L’Enciclopèdia diu que tots dos llibres tenen Barcelona i la seva gent com a centre. Un altre poema llarg, L’àngel rebel, va obtenir el premi Joan Maragall als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París el 1959 i no es va arribar a publicar, com bona part de la seva obra: entre els inèdits que enumera l’Enciclopèdia hi ha la novel·la Crim als 90 i el recull de contes Benaurats. La narració Dues cases, premi Joan Santamaria del 1960, hi assajava, segons el diccionari, el monòleg interior. El 1991 va tornar a la poesia amb Làscaris, princesa grega, comtessa del Pallars, i el recull Pallareses és pòstum (2005).