Maria dels Àngels Vayreda

Qui era Maria dels Àngels Vayreda

L’argument d’El portero (Puerta, joven) (1949), la pel·lícula de Miguel M. Delgado protagonitzada per Mario Moreno, Cantinflas, era de Maria dels Àngels Vayreda, i el va adaptar i desenvolupar un altre exiliat, Jaume Salvador, segons l’Enciclopèdia Catalana. També va escriure el de Charro a la fuerza, un film de Miguel Morayta amb el cantant Luis Aguilar. Exiliada el 1939, Vayreda havia passat per l’Havana abans d’instal·lar-se a Mèxic, on, a més dels guions de cinema, va col·laborar en publicacions literàries. El 1955 va tornar a Catalunya i es va establir a Figueres, on va morir el 25 de maig de 1977. L’Enciclopèdia la inscriu en la família Vayreda, d’artistes, escriptors i intel·lectuals: era filla de Joaquim Vayreda i Olivas, i entre els seus avis hi havia l’escriptor Sebastià Trullol i el botànic Estanislau Vayreda i Vila.

Encara no sé com sóc (1970) es va endur el premi Fastenrath de novel·la als Jocs Florals de Barcelona del 1971. L’Enciclopèdia hi llegeix «el drama personal i col·lectiu de la guerra civil», i hi troba vivències de la mateixa autora, a manera de testimoni, de la guerra i de l’exili. Una altra novel·la, Els defraudats, no es va publicar fins al 1980, quan l’autora ja havia mort: transcorre a la postguerra i, segons la mateixa font, està narrada amb la tècnica del «perspectivisme múltiple». De poesia va publicar El testament d’Amèlia (1964); La meva masia (1978) i La boira als ulls (1977) van sortir pòstumament. Amb una obra de teatre, Entre boires, va guanyar un premi als Jocs Florals del Rosselló, i a Perpinyà la van proclamar mestra en gai saber.