Francesc Trabal

Qui era Francesc Trabal

L’11 de desembre de 1919, en una conferència a l’Acadèmia de Belles Arts, Francesc Trabal va proposar de crear una Associació de Música, i el grup d’amics que havia format amb Joan Oliver i Armand Obiols la va posar en marxa. En les iniciatives d’aquell Grup de Sabadell, diu la biografia de l’AELC, Trabal hi «destaca especialment». Eren joves de família burgesa que rebutjaven la seva classe i volien escandalitzar: van fer uns Anti-Jocs Florals i van nomenar un ase president d’un Club de Senyors. El 1925 el grup va estrenar l’editorial La Mirada amb un llibre de Trabal, L’any que ve, uns acudits dibuixats per ell i per altres col·laboradors, entre ells Oliver i Obiols, amb pròleg de Josep Carner. Al Diari de Sabadell, que va dirigir del 1931 al 1933, hi va tenir durant molts anys una columna diària.

Com a novel·lista va començar el 1929 amb L’home que es va perdre i es va casar amb Antoinette Bordesvielles, i la biografia compta Judita (1930) entre les seves millors novel·les. Després van venir Quo vadis, Sànchez? (1931), Hi ha homes que ploren quan el sol es pon (1933) i Vals, premi Crexells, que gira entorn del fracàs d’un jove de vint anys. El 1931 va fer el pas al teatre amb Els mediocres. El pòrtic de l’AELC troba en tota la seva obra un mateix focus, «la insatisfacció en les relacions humanes dins la societat benestant», i un humor que, segons la mateixa font, «tendeix a l’absurd» i que relaciona amb la literatura d’avantguarda. La darrera novel·la, Temperatura, que la biografia descriu com una obra «d’un humorisme desbordat», la va publicar a Mèxic el 1947.

Va promoure el Club de Novel·listes, i a començament del 1936 els seus membres van fundar l’Agrupació d’Escriptors Catalans, precedent de la Institució de les Lletres Catalanes. D’aquesta institució, la biografia el considera un dels creadors, i l’1 d’octubre de 1938 en va ser nomenat secretari. Aquell estiu havia estat designat, amb Mercè Rodoreda, com a representant del Centre Català del PEN Club al congrés internacional de Praga, i també va participar a organitzar les Biblioteques del Front. Quan faltaven tres dies perquè Barcelona fos ocupada, va organitzar, amb Pi i Sunyer, que els escriptors es retiressin, i ell mateix va marxar amb ells. Després d’una breu estada a França, es va embarcar cap a Santiago de Xile amb la família, en el mateix vaixell que les de Joan Oliver i Xavier Benguerel, entre altres. A Xile va crear l’Institut Chileno-Catalán de Cultura, va dirigir el PEN Club xilè i, amb Oliver i Benguerel, va impulsar la col·lecció El Pi de les Tres Branques.

Va morir a Santiago de Xile el 1957. La biografia de l’AELC explica que s’hi havia anat quedant sol a mesura que els altres catalans tornaven i que ell es resistia a tornar sense garanties plenes. Joan Oliver, que havia tornat el 1948, va escriure que no podia deixar de creure que Trabal «morí d’enyorament». Havia nascut a Sabadell el 5 de maig de 1899.