Joan Povill

Qui era Joan Povill

Joan Povill i Adserà es va traslladar d’infant a Olesa de Montserrat. El 1931 hi va fundar una acadèmia, i l’Enciclopèdia Catalana diu que hi va dedicar «pràcticament tota la vida»; s’havia format en magisteri i en comerç, i al poble hi va desplegar una tasca cultural important. Com a escriptor va començar per la poesia, amb Les flors de l’ànima (1923), i va publicar dues novel·les, Vida nova (1930) i Esclavitud (1928). El 1929 va rebre el títol de mestre en gai saber. Havia nascut a Vilalba dels Arcs el 1903 i va morir a Olesa el 1985.

Però la «més ferma vocació» que l’article li reconeix és el teatre. Va escriure crítica teatral al periòdic La Nau i va tenir relació amb intel·lectuals destacats del seu temps. A les representacions de la Passió d’Olesa, l’espectacle popular del poble, el text d’Antoni de Sant Jeroni va deixar pas a un drama sacre en vers seu, La Passió i Mort de N.S. Jesucrist (1948), que l’Enciclopèdia considera la seva obra «més ambiciosa d’extensió i qualitat». També en va ser director, i la font n’elogia sobretot les innovacions artístiques i escèniques, «considerades modèliques en el seu moment». Entre les altres obres dramàtiques, l’article cita Jesús, l’infant d’Israel i La tragèdia d’Antígona, totes dues del 1962, Santa Mare (1932) i Poema d’odi i d’amor (1924); n’hi ha d’altres que no s’han publicat. L’edició de la Passió del 1988 porta un pròleg de J. Bassó i una introducció de R. Pinyol i Torrents.