Joan Amade

Qui era Joan Amade

El 1924 Joan Amade va acabar la tesi doctoral, Origines et premières manifestations de la renaissance littéraire en Catalogne au XIXè siècle, i ja tenia publicats uns quants assaigs: la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) esmenta Études de littérature méridionale (1907), l’Anthologie des poètes roussillonnais (1908), encapçalada per un estudi preliminar extens, i L’idée régionaliste (1912), un treball que l’enciclopèdia qualifica «de caràcter precursor». També va fer prosa i poesia en francès, i en aquest apartat la GEC li recull tres títols que anomena novel·les curtes: Pastoure et son maître (1909), Chants rustiques et orations (1926) i Mélanges de folklore (1935). L’obra en català, en canvi, la troba «reduïda»: el títol principal n’és L’oliveda (1934), un llibre de poemes «d’inspiració bucòlica».

Nascut a Ceret el 1878, hi va morir el 1949. La GEC el diu fill de pare occità i de mare catalana, però «arrelat a Catalunya», i en dona com a mostra el grup de Cantaires Catalans que va fundar. Segons l’enciclopèdia, va ser Charles Le Brun qui el va guanyar per al regionalisme, i el 1907 Amade va ser un dels fundadors de la Societat d’Estudis Catalans i de la Revue Catalane, que es va publicar fins al 1921. El 1935 va pronunciar el discurs de gràcies dels Jocs Florals de Barcelona, on ja havia estat el 1920 acompanyant el mariscal Joffre, i el 1945 l’Institut d’Estudis Catalans el va fer membre corresponent. L’ofici el va dur a la facultat de Montpeller, on va ser nomenat professor el 1931 i on havia entrat el 1919 com a mestre de conferències de castellà; abans, agregat d’aquesta llengua des del 1904, havia donat classes en liceus de Montalban i Montpeller. Havia estudiat a París, a la Sorbona, i a Tolosa de Llenguadoc.