Capellà, filòleg i folklorista mallorquí, impulsor del Diccionari català-valencià-balear i del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Com a Jordi des Racó va recollir i fixar les rondalles mallorquines, que durant dècades van ser la lectura de capçalera de l'illa.
Les rondalles mallorquines que va aplegar en vint-i-quatre volums, plenes de gràcia i de llengua viva. Un clàssic per llegir en veu alta a qualsevol edat.
El diari del viatge lingüístic que va fer el 1906 amb el romanista Bernhard Schädel per terres de llengua catalana. Una manera amena de conèixer l'home que hi ha darrere el diccionari.
Vida abreviada de Santa Catalina Tomassa
Carlisme i integrisme a Mallorca (1887-1889)
Corema, Setmana Santa i Pasco
Diccionari català-valencía-balear
Questions de llengua y literatura catalana
Materials biogràfics i ideològics
Antoni Maria Alcover va néixer el 1862 a Santa Cirga, a Manacor. Els seus eren pagesos amb terra i de tradició carlina. Va fer els estudis al seminari de Palma, on va entrar als quinze anys i on va trobar allò que l’ocuparia la resta de la vida: els llibres i, per damunt de tot, la llengua. Ordenat prevere el 1886, hi va tornar com a catedràtic, i amb els anys va ser vicari general de la diòcesi de Mallorca, canonge magistral de la Seu i degà del Capítol.
Anar a buscar contes i tradicions a casa de la gent el va ocupar des de jove. D’aquesta feina en van sortir les Contarelles (1885) i, des del 1896, els volums de l’Aplec de rondaies mallorquines, signats Jordi des Racó, que al final van ser vint-i-quatre. Durant dècades van ser el que més circulava a Mallorca, i per a molts infants van ser la primera lectura en català.
Al Diccionari català-valencià-balear hi va dedicar la resta dels seus dies. El 1900 va llegir la Lletra de convit, una crida oberta a qui volgués ajudar-lo a aplegar el lèxic de tot el domini lingüístic, i l’any següent va posar en marxa el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, que va durar fins al 1936. Per omplir les calaixeres va fer camí per les terres de parla catalana i per mitja Europa; d’aquells desplaçaments en va deixar dietaris que no es van editar fins molt més tard.
L’octubre del 1906 va presidir a Barcelona el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que havia impulsat ell mateix i en què va tenir al costat el romanista alemany Bernhard Schädel. El 1911, en constituir-se la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, en va ser president nat; set anys més tard en sortia, després d’una polèmica agra amb Pompeu Fabra i amb bona part dels altres membres per qüestions de mètode i d’ortografia. Amb el temps, ell i Fabra van fer les paus.
Al seu costat hi havia Francesc de Borja Moll, que es va fer càrrec de la redacció del diccionari i el va dur a terme després que Alcover morís a Palma, el 1932.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1860 i el 1879.
