Joan Torrendell

n. 1869 · Mallorca

Joan Torrendell (Palma, 1869) va ser periodista, crític, autor teatral i editor de revistes a Mallorca, a Barcelona i al Riu de la Plata. L'Enciclopèdia situa les dues peces que hi destaca, Els encarrilats i Els dos esperits, dins un teatre d'idees. Va escriure novel·la i assaig en castellà i, des de l'Uruguai i Buenos Aires, va treballar per fer conèixer la cultura catalana a l'Amèrica del Sud.

Foto: M. Llompart · domini públic · Wikimedia Commons

Llibres de Joan Torrendell

Tots els llibres de Joan Torrendell que tenim al catàleg: 2 obres.

Els dos esperits
Els dos esperits

Els encarrilats

Qui era Joan Torrendell

L’Enciclopèdia Catalana descriu el teatre de Joan Torrendell com un «teatre d’idees» a la manera d’Ignasi Iglésias. Hi pertanyen Els encarrilats, estrenada el 1901, on segons aquesta font es planteja «el típic conflicte ibsenià entre l’individu conscient i el poder corrupte», i Els dos esperits (1902), on l’oposició pren la forma d’una lluita de classes. Abans, com a crític, havia publicat Clarín y su ensayo (1895) i, el 1900, un estudi sobre Joan Palou i Coll que l’Enciclopèdia considera «notable». A Buenos Aires van sortir més tard El año literario (1918), Los concursos literarios y otros ensayos (1925) i La literatura catalana en su actual renacimiento (1928), un repàs de les lletres catalanes dels vint anys previs que s’havia publicat primer en un número extraordinari de la revista Nosotros (1927). Als anys trenta encara va donar altres assaigs en castellà, com Crítica menor (1934).

Torrendell va viure dues etapes a l’Uruguai. Va deixar el seminari de Palma quan ja havia començat l’últim any d’estudis i el 1889 va emigrar a Montevideo, des d’on escrivia per al diari mallorquí La Almudaina, on va treballar amb Miquel dels Sants Oliver. La seva activitat literària va començar el 1894 amb una novel·la en castellà, El Picaflor. L’any següent ja era de nou a Mallorca, on va publicar Pimpollos. Novelitas montevideanas (1895) i va fundar i dirigir diverses revistes: la quarta època de La Roqueta (1902), Nova Palma (1898), propera al modernisme del Principat, i La Veu de Mallorca (1900). Cap d’aquestes iniciatives no va durar gaire, segons l’Enciclopèdia. Després va passar a Barcelona, on va ser redactor de La Veu de Catalunya, i va dirigir la revista La Cataluña (1907-1910). El 1910 va tornar a l’Uruguai i hi va fundar El Correo de Cataluña (1911-1912), que també va dirigir. A partir d’aleshores va participar en publicacions i actes per difondre la cultura catalana al continent, amb l’Argentina com a destinació principal, i va treballar de prop amb el Centre Català de Buenos Aires, ciutat on va morir.