Àngel Guimerà

1845–1924 · Catalunya

El gran dramaturg de la Renaixença. Nascut a Tenerife i criat al Vendrell, va portar el teatre català als escenaris de mig món amb obres com Mar i cel o Terra baixa, convertida en òpera i en cinema. Poeta, periodista i catalanista compromès, va ser proposat diverses vegades per al Nobel.

Foto: Pau Audouard i Deglaire (1856–1918) · domini públic · Wikimedia Commons

Si no has llegit mai Àngel Guimerà, comença per aquí

Terra baixa
1897
La seva obra més universal: el drama del pastor Manelic, que baixa de la muntanya a un món de mentides i abusos. Traduïda a una quinzena de llengües i convertida en òpera.
Amazon Casa del Llibre
Mar i cel
1888
Una tragèdia en vers sobre un amor impossible enmig de la intolerància religiosa, a bord d'un vaixell de corsaris. La versió musical de Dagoll Dagom l'ha feta estimar a noves generacions.
Amazon Casa del Llibre

Llibres d'Àngel Guimerà

Tots els llibres d'Àngel Guimerà que tenim al catàleg: 51 obres.

Teatre

Gala Placidia
1879

El fill del rei
El fill del rei
1886
Mar i cel
1888
La boja
La boja
1890
Rei i monjo
Rei i monjo
1890
L'ànima morta
L'ànima morta
1892
Maria Rosa
1894
Les monges de Sant Aimant
Les monges de Sant Aimant
1895
Terra baixa
1897
Mossèn Janot
Mossèn Janot
1898
La farsa
La farsa
1899
La filla del mar
1899
Aigua que corre
1902
El camí del sol
El camí del sol
1904
En Pep Botella
En Pep Botella
1906
L'Eloi
L'Eloi
1906
La Santa Espina
La Santa Espina
1907
La reina vella
La reina vella
1908
Sainet trist
Sainet trist
1910
Titaina
Titaina
1910
La reina jove
La reina jove
1911
Indíbil i Mandoni
Indíbil i Mandoni
1917
Jesús que torna
Jesús que torna
1917
Al cor de la nit
Al cor de la nit
1918
L'ànima és meva
L'ànima és meva
1920
Alta banca
Alta banca
1921
Andrònica
Andrònica
Arran de terra
Arran de terra
En Pólvora
Jesús de Nazareth
Jesús de Nazareth
Joan Dalla
Joan Dalla
Judith de Welp
Judith de Welp
L'aranya
La baldirona
La baldirona
La festa del blat
La Miralta
La Miralta
La pecadora
La pecadora
La sala d'espera
La sala d'espera
Mestre Oleguer
Mestre Oleguer
Mort d'en Jaume d'Urgell
Mort d'en Jaume d'Urgell
Sol, solet...
Sol, solet...
Teatre

Altres

La llengua catalana
La llengua catalana
1895
Angel Guimerà en els seus millors escrits
Epistolari
Epistolari

Novel·la

Rosa de Lima
Rosa de Lima
1923

Poesia

Antología poètica
Antología poètica
Poesia completa
Poesies
Segon llibre de poesies
Segon llibre de poesies

Infantil i juvenil

El gos de casa
El gos de casa

Qui era Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife. El pare venia del Vendrell i la mare havia nascut a les Canàries. Encara era un nen quan la família es va traslladar a Catalunya, i va créixer repartit entre el poble patern i Barcelona, on del 1859 al 1862 va estudiar al col·legi de Sant Antoni, dels escolapis.

El 1871 va participar en la fundació del setmanari La Renaixensa i, un cop convertit en diari, el va dirigir fins al 1874. Els primers anys va escriure sobretot poesia, i el 1877 els Jocs Florals el van proclamar Mestre en Gai Saber.

El teatre el va fer gran. Hi va debutar amb Gal·la Placídia (1879) i altres tragèdies romàntiques, i el 1888 Mar i cel va omplir els teatres i el va situar al capdavant de l’escena catalana. Van seguir Maria Rosa (1894), Terra baixa, estrenada en català el 1897, i La filla del mar (1900), drames on sovint són protagonistes personatges marginats i on l’amor xoca amb un món hostil. Va continuar escrivint fins al final, amb obres com Sol, solet (1905), La santa espina (1907) o Joan Dalla (1921), i va deixar inacabada Per dret diví.

Les seves obres van viatjar arreu: Terra baixa es va traduir a una quinzena de llengües, es va representar a Broadway i va inspirar l’òpera Tiefland, d’Eugen d’Albert, a més de diverses pel·lícules. Entre el 1907 i el 1922 va ser proposat diverses vegades per al premi Nobel de Literatura.

Va ser també un catalanista actiu: va presidir la Lliga de Catalunya i, el 1895, l’Ateneu Barcelonès, on el discurs amb què va obrir el curs va ser el primer que s’hi feia en català. Va morir a Barcelona el 18 de juliol de 1924.