Àngel Guimerà

Qui era Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife. El pare venia del Vendrell i la mare havia nascut a les Canàries. Encara era un nen quan la família es va traslladar a Catalunya, i va créixer repartit entre el poble patern i Barcelona, on del 1859 al 1862 va estudiar al col·legi de Sant Antoni, dels escolapis.

El 1871 va participar en la fundació del setmanari La Renaixensa i, un cop convertit en diari, el va dirigir fins al 1874. Els primers anys va escriure sobretot poesia, i el 1877 els Jocs Florals el van proclamar Mestre en Gai Saber.

El teatre el va fer gran. Hi va debutar amb Gal·la Placídia (1879) i altres tragèdies romàntiques, i el 1888 Mar i cel va omplir els teatres i el va situar al capdavant de l’escena catalana. Van seguir Maria Rosa (1894), Terra baixa, estrenada en català el 1897, i La filla del mar (1900), drames on sovint són protagonistes personatges marginats i on l’amor xoca amb un món hostil. Va continuar escrivint fins al final, amb obres com Sol, solet (1905), La santa espina (1907) o Joan Dalla (1921), i va deixar inacabada Per dret diví.

Les seves obres van viatjar arreu: Terra baixa es va traduir a una quinzena de llengües, es va representar a Broadway i va inspirar l’òpera Tiefland, d’Eugen d’Albert, a més de diverses pel·lícules. Entre el 1907 i el 1922 va ser proposat diverses vegades per al premi Nobel de Literatura.

Va ser també un catalanista actiu: va presidir la Lliga de Catalunya i, el 1895, l’Ateneu Barcelonès, on el discurs amb què va obrir el curs va ser el primer que s’hi feia en català. Va morir a Barcelona el 18 de juliol de 1924.