Ramon Xuriguera

Qui era Ramon Xuriguera

A França, on va viure exiliat, Ramon Xuriguera va ser professor al Lycée Louis-le-Grand de París a partir del 1954, i del 1958 al 1964 va fer a Ràdio París unes emissions quinzenals en català. Va ajudar a restablir les Edicions Proa a Perpinyà (1949) i a organitzar els Jocs Florals del Centenari (1959), el 1964 va presidir la delegació d’Òmnium Cultural i va escriure a Vida Nova, Pont Blau o La Nostra Revista. Va continuar traduint del francès, com abans de la guerra havia fet amb Els infants terribles de Cocteau (1934): són del 1966 La nàusea de Sartre i Una mort molt dolça de Simone de Beauvoir. Dels assaigs que va escriure a l’exili, en vida només en va veure publicat un, La idea de l’home en la novel·la francesa (1961). Als Jocs Florals de la Llengua Catalana, segons lletrA, va guanyar el premi Jaume Balmes el 1948 amb Jacint Verdaguer. L’home i l’obra, que va sortir pòstumament el 1971, i el premi Alfons Maseras el 1952 amb L’evolució de la prosa de la Renaixença. Antoni de Bofarull i Josep Pin i Soler. Va morir a Bergerac el 1966.

Nascut a Menàrguens el 1901, entre el 1926 i el 1928 havia dirigit la revista Lleida, i després se’n va anar a París, on va fer de corresponsal de La Publicitat i va ensenyar espanyol a la Sorbona. D’aquells anys és el seu primer llibre, Els exiliats acusen (1930), que l’Enciclopèdia Catalana qualifica d’obra biogràfica. El 1930 va tornar a Lleida per dirigir el diari La Jornada, i el 1931 va passar a Barcelona com a secretari de Joan Casanovas, sobre qui va publicar un llibre el 1933. Per a Josep Camps i Arbós, autor de l’article de lletrA, va ser en la literatura on Xuriguera «aconseguí fer-se un nom». L’AELC situa el gruix de la seva narrativa en els anys de la República, i tant l’associació com l’Enciclopèdia la vinculen al corrent psicològic. La primera novel·la, Volves grises (1932), és de temàtica amorosa segons l’AELC; Camps la considera d’inspiració parisenca, igual que un recull de relats del mateix any. A Desordre (1936), l’associació hi veu una família en conflicte, amb membres de caràcters oposats, i Camps, temes com «la pèrdua de l’adolescència». Com a assagista va publicar també Goya, pintor del poble (1937) i L’aportació de l’occident català a l’obra de la Renaixença (1936), on Camps diu que reconstruïa «la tradició cultural de les Terres de Ponent». Ja a l’exili va escriure dues novel·les més, Els Astruc, situada a la Dordonya, i Tres nits, que passa a la seva vila natal a la fi del segle XIX i que el 1946 va guanyar la Copa Artística als Jocs Florals de la Llengua Catalana; l’AELC diu que no les va veure publicades.