Gastó A. Màntua

Qui era Gastó A. Màntua

Gastó Alonso i Manaut, que signava Gastó A. Màntua, era actor —va actuar amb l’Agrupació Avenir, que havia creat Felip Cortiella i que l’Enciclopèdia situa «en ple modernisme»— i va escriure per a l’escena peces «de caràcter popular, jocós o melodramàtic» que, segons l’Enciclopèdia Catalana, van tenir grans èxits. Entre els seus sainets hi ha La més bonica del barri, estrenat el 1933, Un milionari del Putxet (1927) i La Mary Pickford del carrer de l’hospital (1929); en comèdia, Com més serem més riurem (1931). També va escriure sarsueles i operetes: Cassià Casademont va compondre la música de Parisette (1927), i Josep M. Torrents, la de Deauville, port de París (1932). Fora de l’escena, va publicar una novel·la, La caràtula (1924), i una traducció de Far maleït (1912), obra de Paul Antier i Paul Cloquemin.

Amb Josep Amich i Bert, Amichatis, va escriure diverses obres. L’Enciclopèdia en cita com a tragicomèdies La campana de Gràcia, estrenada el 1924, i La Marieta de l’ull viu, que el mateix Amichatis va adaptar al cinema el 1927; i entre els melodrames que van fer junts hi ha L’assassinat del carrer 42, estrenat el 1934, i Santa Madrona de les drassanes (1926). La seva filla Cecília A. Màntua també va ser escriptora.