Núria Pompeia Vilaplana

Qui era Núria Pompeia Vilaplana

Segons l’Enciclopèdia Catalana, les vinyetes de Núria Pompeia reflecteixen «una intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia i, sobretot, la reivindicació feminista», i la mateixa font la compta entre les pioneres del feminisme a Catalunya. Les va reunir en àlbums entre el 1967, amb Maternasis, i el 1983, amb Cambios y recambios; entremig n’hi ha, per exemple, Pels segles dels segles (1971) o Mujercitas (1975). A la revista Por favor hi va ser cap de redacció, i també va col·laborar a Vindicación Feminista, a Charlie Hebdo, a Dunia o al Diari de Barcelona.

L’Enciclopèdia fa de la mateixa actitud crítica el fil dels seus llibres: el recull de narracions Cinc cèntims (1981) i novel·les com Inventari de l’últim dia (1986) i Mals endreços (1998). La primera és, en paraules de la font, la «memòria d’una dona sobre un món que desapareix», sota els canvis urbanístics de la Barcelona olímpica. A Mals endreços torna al tema, però explicat per diverses veus narratives que fan de contrapunt les unes de les altres.

Nascuda a Barcelona el 2 de maig de 1931, es va formar a l’Escola Massana, i als anys seixanta va començar a publicar a Oriflama i Triunfo. El 2000 Barcelona li va concedir la Medalla d’Or al mèrit artístic, i el 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir a Barcelona el 25 de desembre de 2016.