Josep Calzada i Carbó

Qui era Josep Calzada i Carbó

Josep Calzada i Carbó, nascut a Sant Feliu de Guíxols, es va dedicar al negoci d’exportació a Borriana, la ciutat on vivia des dels divuit anys; havia estudiat a València. Per a aquella ciutat va escriure la lletra de l’himne (1916), amb música de José María Ibáñez, i hi va ser un dels fundadors de l’Agrupació Científica-Artística-Literària La Grillera. Va guanyar flors naturals i premis en molts llocs, com Borriana mateix (1901), Granada (1912) o Perpinyà (1913), i el Diccionari de la Literatura Catalana diu que a Buenos Aires, el 1910, «amb diferents signatures», en va obtenir set dels onze que s’hi atorgaven. La tercera flor natural guanyada a València, el 1914, li va valer el títol de mestre en gai saber, amb caràcter vitalici, que se li va concedir en un acte organitzat per Lo Rat-Penat.

Com a novel·lista, va conrear la narrativa històrica. Plautus va aparèixer primer a la revista Catalana (1922-23) i el 1924 en volum, i el Diccionari hi destaca «un contingut de novel·la arqueològica». La sacra tragèdia, sobre «la visió del drama del Gòlgota», va obtenir un premi als Jocs Florals de Barcelona el 1909 i es va publicar a Lectura Popular el 1918. La seva poesia, que la font qualifica de to romàntic, es pot llegir a Violas (1902) i a Poesies, un volum sense data de la mateixa col·lecció. Per al teatre va escriure Campanel·la, una peça en vers recollida el 1910 al volum del XX Certamen Literari-Artístic d’Olot, i el drama L’obstacle. Als anys trenta se’n va anar a viure a Madrid. En castellà va escriure El lazarillo ciego, Premio Nacional Álvarez Quintero el 1952, que es va estrenar el 1954 al teatre María Guerrero.