Maria Bonafont

Qui és Maria Bonafont

Durant més de quinze anys, Maria Bonafont va ser membre del Seminari d’Investigació Poètica de Barcelona, que havia fundat i dirigia Josep Colet i Giralt, poeta, filòsof i mestre d’escriptors. Ho explica la biografia que en publica l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), segons la qual va conèixer Colet al grup Poesia Viva, que organitzava recitals a la Cova del Drac, i al seminari hi va seguir les seves classes de Perceptiva Poètica. Quan el centre va incorporar la filosofia, el 2010, va passar a dir-se Seminari d’Investigació Poètica i Filosòfica, i Bonafont també hi va col·laborar en l’estudi del «Globàlium» de Lluís Maria Xirinacs. La mateixa biografia data als anys vuitanta l’inici de la seva trajectòria literària, a les tertúlies que els Amics de la Poesia del Casc Antic feien al Pati Llimona, tot i que escrivia poemes des de jove; professionalment, va ser bibliotecària a la Universitat de Barcelona. El pòrtic de l’AELC, fet amb documentació seva, la defineix com a poeta i rapsoda. Va escriure pròlegs per a poemaris d’altres autors, com Ocres, de Fidels Gangonells, o Mare Nostrum, d’Albert Vernet, i el músic Miquel Melià va posar música a poemes seus per a cant coral. La biografia la presenta, a més, com a jurat de premis literaris i secretària dels Jocs Florals de la Tardor que organitza l’ACA.

Segons el pòrtic, la seva escriptura professional comença el 2004 amb 60×60= Vida i Poesia, que va publicar L’Estudi d’En Llop. De la resta de títols de la llista d’obra de l’AELC, n’hi ha tres a Parnass, De bat a bat, la vida (2010), Versos de forja (2019) i Càntics al ritme de l’aigua (2022); els altres són Aigües profundes (Témenos, 2014), Orígens, ressons i contrallums (Gregal, 2017) i Per les cruïlles del temps, que Stonberg li va editar el 2025. També va ser inclosa en antologies com Tretze veus experimentals (2006) i Poesia a la frontera. La llista de premis de l’AELC arrenca el 2006, i molts són de jocs florals: als de Ciutat Vella va obtenir el 2011 l’englantina d’or i la van fer Mestre en Gai Saber, una distinció que també li van donar els de Calella, i als de la Tardor de l’ACA va guanyar la flor natural el 2011. En certàmens de poesia, la Fundació Jaume Bofill li va concedir el premi Montseny el 2014 i el 2017; el 2012 va guanyar l’Enric Gall d’Òmnium Cultural de Terrassa i el Memorial Manuel Tosca i Amella; el 2016, el Francesc Martí i Queixalós dels Amics de Reus, i el 2007, el Ciutat de Sant Andreu de la Barca.