Víctor Mora

Qui era Víctor Mora

Per a l’Enciclopèdia Catalana, El Capitán Trueno va ser «el seu gran èxit». Víctor Mora n’escrivia els guions, al vespre segons l’AELC, i Miquel Ambrós el dibuixava; la mateixa font situa el naixement de la sèrie el 1956, cinc anys després que ell entrés a l’Editorial Bruguera. Del mateix motlle van sortir El Jabato i El Corsario de Hierro, i la biografia de l’AELC calcula que com a guionista va crear gairebé dos-cents personatges de còmic. Del 1988 al 1992 va dirigir el TBO, en la nova etapa de la revista, i l’Enciclopèdia afegeix que va traduir còmics al català.

La trilogia de Lluís Martí, un personatge que l’Enciclopèdia defineix com l’«alter ego de l’autor», és per al pòrtic de l’AELC la part principal de la seva novel·lística: Els plàtans de Barcelona (1972), París flash-back (1978) i El tramvia blau (1985). El primer volum no va poder sortir sencer en català: segons l’AELC, la censura el va frenar, es va publicar abans en francès, a París, el 1966, i l’edició catalana del 1972 encara anava retallada. Mora havia començat a escriure narrativa a França, en el segon exili (1963-1968), en castellà al principi i després en català, i un recull de narracions d’aquella època, El cafè dels homes tristos (1966), va guanyar el premi Víctor Català. L’associació el compta entre els narradors catalans que millor van retratar «l’ambient de la Dictadura», i l’Enciclopèdia en descriu l’obra com a «realista i testimonial», amb la lluita antifranquista al centre. Més endavant, La dona dels ulls de pluja (1993) va obtenir el premi Joan Crexells, i Carícies d’un desconegut (1998), el Fiter i Rossell. A Barcelona 2080 i altres contes improbables (1989) va apostar per la ciència-ficció, i l’AELC explica que hi va aprofitar com a documentació un llibre d’entrevistes a científics soviètics que havia publicat en castellà el 1985.

Per als lectors joves, El parc del terror (1996) va guanyar el premi Columna Jove, i l’Enciclopèdia veu el model del Capitán Trueno en un heroi seu d’aquells anys, l’almogàver Cor d’Acer, protagonista de novel·les com L’ogre dels Càrpats (1998). Com a periodista, va fer per a Serra d’Or entrevistes a Lévi-Strauss o a Miguel Ángel Asturias, entre d’altres, que va reunir a Converses a París (1970), mentre que el seu reportatge França, revolució 68 (1968) va ser segrestat i destruït per la censura. Després de l’accident vascular que, segons l’AELC, va patir el 1996, va escriure un dietari sobre la recuperació, Diari de bord (sense navegar i a punt de naufragi) (2000).

Víctor Mora va néixer a Barcelona el 6 de juny de 1931 i hi va morir el 17 d’agost de 2016. El pare era funcionari de la Generalitat republicana; ell va viure uns anys de la infància a França, on s’havia exiliat la família, i va tornar a Barcelona amb la mare el 1941. Segons l’AELC, amb onze anys ja feia feines de tota mena i ja no va tornar a l’escola, i es va formar pel seu compte. Militant del PSUC des de mitjan anys cinquanta, va estar cinc mesos empresonat el 1957 per motius polítics. El 1991 el govern francès el va fer cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres; el 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 1998 el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona i el 2001 el primer Memorial Jaume Fuster.