Teresa Juvé

Qui era Teresa Juvé

El 1963, La charca en la ciudad, una novel·la en castellà de Teresa Juvé i Acero, va quedar finalista del premi Nadal. Maria Barbal, a lletrA, explica que va arribar fins a la penúltima votació. L’acció transcorria en un camp de concentració francès per a dones, i, segons la biografia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’autora hi recollia la seva experiència de l’exili. El 2005 en va publicar la versió catalana, L’aiguamort a la ciutat, on Joan Triadú va veure «un testimoniatge excepcional». De mare madrilenya i pare català, havia començat a estudiar a la Institución Libre de Enseñanza, a Madrid, i ho havia continuat a Barcelona, a l’Institut Escola de la Generalitat. Acabada la guerra, es va exiliar amb la família a Tolosa de Llenguadoc. A França va estudiar filologia i literatura comparada, va fer classes de castellà i va preparar una tesi dedicada a Pèire Godolin, un poeta occità; l’Enciclopèdia Catalana diu que es va doctorar en literatura occitana el 1976. El 1948 es va casar amb Josep Pallach, i tots dos van ser professors en un institut de secundària de París. Segons l’AELC, ell era el primer lector del que ella escrivia i la va encoratjar a fer-ho. El 1970 van tornar a Catalunya, on va donar classes a la universitat.

Jaume Plagumà, el portantveus que protagonitza la sèrie de novel·les de misteri de Juvé, és, segons l’Enciclopèdia, «una mena de lloctinent que supervisava el poder dels veguers i l’aplicació de la justícia». L’acompanya el jutge Joanola, i Barbal explica que l’autora va concebre la parella «a la manera d’Arthur Conan Doyle». L’Enciclopèdia i l’AELC hi veuen la trobada de dues coses: l’especialització de Juvé en el segle XVI i el seu gust per la novel·la policíaca. La primera, El portantveus s’ha equivocat, va sortir a Columna el 1997; Proa en va publicar unes quantes més a partir del 2000, com Juguesca mortal (2002) o Un crim a l’Armada Invencible (2000), i l’editorial Meteora en va treure La ruta de la mort (2021), El degollador de Vallvidrera (2021), L’arbre trencat (2019) i La trampa (2014). L’Enciclopèdia hi compta també Plany per una dama perduda (2023). Barbal en remarca sobretot «la interessant documentació sobre la vida política, econòmica i social» de la Catalunya d’entre el 1500 i el 1600. Juvé va escriure també una novel·la en castellà, La sombra del guerrero (1986), i un llibre autobiogràfic, Tu ets jo. Flaixos per al meu blog (2015). El 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2021 la Generalitat en va commemorar el centenari. Va morir el març del 2025.