Manuel Duran i Gili

Qui era Manuel Duran i Gili

La literatura llatinoamericana, i sobretot la mexicana, és l’especialitat que l’Enciclopèdia Catalana atribueix a Manuel Duran i Gili. Hi va dedicar Genio y figura de Amado Nervo (1971) i Tríptico mexicano (1973), sobre Juan Rulfo, Carlos Fuentes i Salvador Elizondo, i també va escriure estudis sobre el Quixot, sobre Lorca i sobre el surrealisme. Va fer la carrera a la Universitat de Yale: hi va ser catedràtic entre el 1960 i el 1998, en el departament d’espanyol i portuguès, del qual va ser director. Com a poeta, la font n’esmenta Cámara oscura (1972), Puente (1946) i El mundo del más allá (1976), entre altres llibres. El 1984 el van nomenar comandant de l’orde d’Isabel la Catòlica; el 2015 li va arribar el premi de l’Acadèmia Nord-americana de la Llengua Espanyola.

Duran també va treballar sobre la literatura catalana, en especial sobre Ramon Llull i Pere Calders, i és l’autor de Reason in Exile. Essays on Catalan Philosophers (1994). En català va escriure Breu diari d’estiu (2001) i Ciutat i figures (1952). Als Estats Units, on es va establir el 1953, va participar en la fundació de la North American Catalan Society, que va presidir del 1984 al 1987, i del 1986 al 2000 va ser un dels directors de la Catalan Review. La seva família s’havia exiliat el 1939 a Montpeller i el 1942 a Mèxic, on la UNAM (Universidad Nacional Autónoma de México) li va donar les llicenciatures de lletres i de dret. Igual que la seva germana Rosa Maria, va fer de traductor per a l’ONU, i es va doctorar en literatures romàniques a París i a Princeton.