Joan Mercader i Riba

Qui era Joan Mercader i Riba

De tota l’obra de Joan Mercader, la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) en destaca «sobretot» dos títols: Felip V i Catalunya (1968) i José Bonaparte, rey de España. 1808-1813, publicat en dos volums, Historia externa del reinado (1971) i Estructura del Estado español bonapartista (1983). El 1978 va publicar Catalunya i l’imperi napoleònic, amb què va guanyar el premi Crítica de Serra d’Or. Es va doctorar el 1946 amb la tesi Barcelona durante la ocupación francesa, 1808-1814, editada el 1949. Segons l’article, el seu camp va ser la història catalana i la hispànica dels segles XIX i XX, i entre els llibres que n’esmenta hi ha Un igualadí del segle XVIII: Jaume Caresmar (1947), La ideologia dels catalans de 1808 (1952), La ciutat d’Igualada (1953) i El segle XVIII. Els capitans generals (1957), a més d’El siglo XIX (1957), dins la Historia de la Cultura Española. També va col·laborar en la Historia social y económica de España y América que dirigia Vicens i Vives, i el 1987 una part dels seus articles es va aplegar a Obra dispersa.

Mercader va néixer a Igualada el 1917, i hi va tornar quan es va jubilar, el 1984, després d’haver viscut a Madrid des del 1954, on s’havia traslladat per motius de salut; va morir a Igualada el 24 de novembre de 1989. El Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (1947), del qual va ser secretari general, el va idear ell, i abans, el 1945, havia fundat Anabis, l’entitat que el va precedir. La GEC diu que va ser «un dels principals impulsors» de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos, que havien començat a Martorell el 1950, i que va ser vicesecretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Als Estudis Universitaris Catalans havia estat deixeble de Ferran Soldevila, i de Jaume Vicens i Vives a la Universitat de Barcelona, on va ser professor adjunt del 1948 al 1954.