Estanislau Torres

Qui era Estanislau Torres

La derrota es va endur el premi Sant Jordi de novel·la del 1965 i va sortir el 1966, el mateix any que Els ulls i la cendra, amb què Estanislau Torres havia quedat finalista del premi el 1964. Totes dues parteixen del record de la Guerra Civil, que segons l’Enciclopèdia Catalana orienta «bona part de la seva obra literària». La biografia de l’AELC, que el fa «alhora víctima i testimoni» de la guerra, n’hi troba el rastre a tots els llibres, «en més o menys grau». També en van sortir llibres de reportatge sobre el conflicte, com La batalla de l’Ebre (1971), La desfeta del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat (1993) o La guerra civil a Arenys de Mar (1999).

Havia començat a publicar el 1959, amb les narracions breus de Fum d’ara. En aquest gènere va guanyar el Víctor Català del 1961, amb La Xera, que va sortir el 1962, i el Vida Nova del 1965, amb El foc i la cua. La primera novel·la, Cel de tardor, és del 1961. El 1977 va guanyar el premi La Dida de novel·la amb El mal que m’heu fet, i del Josep Pla en va ser finalista el 1968 amb Castelladral i el 1976 amb La bossa de Bielsa, que l’Enciclopèdia compta entre els seus reportatges. La formació, que la mateixa obra qualifica d’«autodidàctica», no va passar per la universitat: segons la biografia de l’AELC, va començar a treballar als tretze anys.

Objectiu Heidelberg (1986), Minerva pensativa (1982) i Les coves de Postojna (1980) són títols de la narrativa juvenil que, segons l’Enciclopèdia, havia inaugurat el 1974 Foc a l’Albera, finalista del premi Josep M. Folch i Torres l’any anterior; la biografia de l’AELC hi relaciona els viatges que va fer. L’Enciclopèdia el defineix com a escriptor i excursionista i el fa soci de l’Agrupació Excursionista Pedraforca. Entre els llibres de muntanya hi ha El Pirineu (1970), il·lustrat, segons l’AELC, per Francesc Català i Roca, i la mateixa associació hi posa al costat Indrets i camins de la batalla de l’Ebre (1990), una «barreja de llibre d’excursions i reportatge històric». El 2003 va publicar unes memòries, Quasi un dietari (Memòries: 1926-1949), i el 2008 va debutar en la poesia amb Al vol. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi; el 1997 havia estat nomenat Escriptor del mes. Havia nascut a Barcelona l’11 d’abril de 1926 i hi va morir el 15 de març de 2021.