Maria Dolors Orriols

Qui era Maria Dolors Orriols

Maria Dolors Orriols va ser subdirectora del primer Museu d’Art Contemporani de Barcelona als anys seixanta, i en la creació del museu hi havia col·laborat amb Alexandre Cirici. L’AELC diu que tenia relació amb «els cercles artístics més innovadors» de Barcelona i de París. Era autodidacta. Com a narradora va començar pel conte, amb Cavalcades (1949), premiat als Jocs Florals de Montevideo, i Reflexos, que va guanyar el premi Josep Trueta als Jocs Florals de Londres. L’associació diu que aviat es va passar a la novel·la: Retorn a la vall, escrita cap al 1947, va sortir el 1950. L’Enciclopèdia Catalana situa tota aquesta obra «dins un caire realista o psicològic». Va fundar el Club de Divulgació Literària i el 1952 va ser la principal editora d’Aplec, una revista de la qual només va sortir un número.

El riu i els inconscients, que l’AELC considera la seva obra mestra, la va acabar el 1950 i no la va poder publicar fins al 1990. L’associació la qualifica d’un dels documents «més esfereïdors» de la postguerra. Agustí Bartra, exiliat a Mèxic, en va rebre una còpia, i en una carta del 1953 que reprodueix lletrA hi va saludar «una estremidora unitat de lírica i d’acció». El 1969, amb la novel·la encara inèdita, havia guanyat a París el premi extraordinari Ramon Turró dels Jocs Florals. Petjades sota l’aigua també va trigar a sortir, i no va aparèixer fins al 1984. Als anys setanta i vuitanta passava temporades a París, on segons l’AELC va escriure Cop de porta (1980); després van venir Contradansa (1982), Molts dies i una sola nit (1985) i Una por submergida (1992). El moviment d’un cercle va ser finalista del premi Sant Joan el 1997. El 2003 va publicar un llibre autobiogràfic, Escampar la boira. Havia nascut a Vic el 1914 i va morir a Barcelona el 2008.