Gabriel Galmés Truyols

Qui era Gabriel Galmés Truyols

Gabriel Galmés va morir el juny del 2001, als trenta-nou anys, poc després de publicar Una cara manllevada (2000), i el pòrtic de l’AELC recull que, «a parer de molts», aquella mort va tallar una carrera «molt brillant i prometedora». S’havia donat a conèixer amb els relats de Parfait Amour (1986), que, segons la biografia de l’associació, sortien d’una obra de l’any anterior, Scala Averni. Dels llibres que van seguir, la mateixa biografia destaca El rei de la selva (1996), «una sàtira sobre la política illenca dels anys noranta», i explica que els records de joventut a Manacor són la matèria d’El rei de la casa (1988). Completen la llista La vida perdurable (1992) i Una cara manllevada.

La ironia surt a totes dues pàgines de l’AELC. La biografia n’assenyala el «gran sentit de la ironia» i, al costat, la lucidesa, la senzillesa i la discreció, i el pòrtic la troba també a la premsa: va escriure habitualment a l’Avui, a El País i al Diario de Mallorca, i l’actualitat de l’illa hi sortia «sovint amb un punt de vista irònic». Com a traductor, l’AELC en remarca Un hivern dur, de Raymond Queneau (1988), i amb el Grup Iguana Teatre va treballar alhora d’autor dramàtic i de traductor.

La docència el va ocupar des que va tornar a Mallorca, en un institut de Manacor i, segons el pòrtic, també a la Universitat de les Illes Balears. Havia estudiat filologia anglesa a Barcelona, on va arribar el 1979 i es va llicenciar el 1984, amb estades a Irlanda i a Anglaterra durant la carrera. Era de Manacor, on havia nascut el 1962.