Maria Àngels Anglada

1930–1999 · Catalunya

Filòloga clàssica nascuda a Vic que va viure a Figueres des del 1961. Va publicar poesia, assaig i traduccions de poetes grecs, i com a novel·lista va guanyar el Josep Pla amb Les Closes i va escriure, entre d'altres, Sandàlies d'escuma, El violí d'Auschwitz, sobre els camps nazis, i Quadern d'Aram, sobre la tragèdia del poble armeni.

Si no has llegit mai Maria Àngels Anglada, comença per aquí

Quadern d'Aram
1997
Una mare i un fill armenis que escapen a la matança del 1915-1916 gràcies a una malaltia i a una promesa. L'AELC la descriu com una novel·la «compromesa, sòbria» i la compta entre les últimes obres que va publicar en vida.
Amazon Casa del Llibre

Llibres de Maria Àngels Anglada

Tots els llibres de Maria Àngels Anglada que tenim al catàleg: 29 obres.

Novel·la

Les Closes
Les Closes
1979

Poesia

Altres

Assaig

Viatge a Ítaca amb Josep Carner
Viatge a Ítaca amb Josep Carner
1982
El mirall de Narcís. El mite grec en els poetes catalans
El mirall de Narcís. El mite grec en els poetes catalans
1988
Paisatge amb poetes
Paisatge amb poetes
1988
Paradís amb poetes
Paradís amb poetes
1993
Retalls de la vida a Grècia i Roma
Retalls de la vida a Grècia i Roma
1997

Infantil i juvenil

El Bruel de Castelló
El Bruel de Castelló
1996
El bosc de vidre: un conte d'en Bernat
El bosc de vidre: un conte d'en Bernat
L'hipopòtam blau
La grua Estontola
La grua Estontola
Nadal
Nadal

Qui era Maria Àngels Anglada

Segons l’AELC, va ser el premi Josep Pla del 1978, guanyat amb Les Closes, la seva primera novel·la, el que va fer descobrir Maria Àngels Anglada a la majoria dels lectors. Vivia a Figueres des del 1961. Van seguir Viola d’Amore (1983), Sandàlies d’escuma (1985), Lletra d’Or, Artemísia (1990), inspirada en l’illa grega de Mitilene, que havia visitat, i L’agent del rei (1991). El violí d’Auschwitz (1994), traduït a diverses llengües, la va convertir, diu l’AELC, en una narradora «elogiada tant pel públic com per la crítica», i Quadern d’Aram (1997) tracta la tragèdia del poble armeni. També va escriure contes, com els de No em dic Laura (1981) i Dones soles (1995), i per als joves va publicar els dos volums de Relats de mitologia.

La música, que a casa seva era una passió familiar, es reflecteix segons l’AELC en alguna de les seves novel·les. Havia nascut a Vic el 9 de març de 1930, filla d’un advocat, i es va llicenciar en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Va fer de professora i va escriure a revistes com 9 País, Reduccions, El Pont o Canigó. El primer llibre, el 1972, va ser de poemes: Díptic, a quatre mans amb Núria Albó. El 1978 va editar amb el seu marit, Jordi Geli, les Memòries d’un pagès del segle XVIII, i va escriure sobre la poesia d’Espriu (1974) i sobre la de Carner, a Viatge a Ítaca amb Josep Carner (1982).

L’AELC diu que la seva trajectòria «està marcada pel món clàssic». Com a traductora va portar al català la poesia grega de Les germanes de Safo (1983), una antologia de poetes hel·lenístiques, i els Epigrames de Meleagre de Gàdara (1993), i en assaigs com Paisatge amb poetes (1988) o El mirall de Narcís. El mite grec en els poetes catalans (1988) va seguir el rastre dels mites en la poesia. El 1991 va ingressar a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. També va rebre la Creu de Sant Jordi.

Va morir a Figueres el 23 d’abril de 1999, diada de Sant Jordi. Pòstumament es van publicar Nit de 1911 i L’àngel, i el 2010, la seva poesia completa.