Margalida Pons i Jaume

Qui és Margalida Pons i Jaume

Margalida Pons i Jaume va llegir el 1993 a la Universitat de Barcelona una tesi doctoral titulada Els poetes insulars de postguerra, i el 1998 va publicar l’assaig Poesia insular de postguerra. Quatre veus dels anys cinquanta, premi Crítica Serra d’Or del 1999. A Blai Bonet li va dedicar Blai Bonet: maneres del color (1993) i va preparar una Antologia poètica del poeta (2002) que, segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), s’ha traduït a diversos idiomes. El premi Crítica Serra d’Or d’estudis literaris li va arribar amb Textualisme i subversió. Formes i condicions de la narrativa experimental catalana (1970-1985) (2007), un volum col·lectiu que va coordinar i dirigir i que, segons la GEC, aplega «treballs de diversos investigadors catalans sobre el textualisme català». També va coordinar i dirigir Lletres de Carles Hac Mor, imatges d’un iconoclasta (2019) i, amb K. Müller, l’obra poètica d’Andreu Vidal (2008), i va tenir cura de Viatge a Alemanya i altres nacions d’Antoni M. Alcover (1996).

L’enciclopèdia la presenta primer com a poeta, i n’hi recull dos poemaris, tots dos premiats: Sis bronzes grisos d’alba (1986), Salvador Espriu del 1985, i Les aus (1988), Ciutat de Palma del 1987. Nascuda a Palma el 1966, entre el 1993 i el 1996 va treballar a la Universitat d’Indiana, als Estats Units, i el 1996 va entrar com a professora a la Universitat de les Illes Balears. L’enciclopèdia, consultada el 2026, li atribuïa la coordinació del grup de recerca Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius (LiCETC) i, des del 2020, la subdirecció del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Va coeditar diversos volums col·lectius, com Poètiques de ruptura (2008), Lírica i deslírica (2012) i Poètiques liminars (2016), i ha publicat en revistes especialitzades articles sobre literatura contemporània.