Ricard Salvat

Qui era Ricard Salvat

La novel·la Animals destructors de lleis va guanyar el premi Joanot Martorell el 1959 —el premi que avui és el Sant Jordi, recorda l’Enciclopèdia Catalana—, i segons l’AELC es va publicar el 1961, de manera clandestina. Ricard Salvat l’havia escrita arran dels anys que va passar a Alemanya, on va estudiar a Heidelberg i va tenir contacte amb el Berliner Ensemble. El 2009 se’n va fer una reedició. Com a dramaturg, l’Enciclopèdia li atribueix obres com Mort d’home (1963), i l’AELC en destaca les peces de «teatre document» Adrià Gual i la seva època (1972) i Salvat-Papasseit i la seva època (1981). Un primer treball de tesi, segons l’AELC, és a l’origen d’El teatre contemporani (1966), dos volums que es van tornar a editar, revisats i ampliats, el 2010, amb el títol Una mirada al teatre modern i contemporani. Entre els altres llibres de teoria i d’història del teatre que li recull l’Enciclopèdia hi ha Els meus muntatges teatrals (1971) i Quan el temps es fa espai (1999). L’AELC afegeix que la Universitat de Barcelona publica des del 2015 els diaris que va escriure a partir del 1962.

Salvat va començar a dirigir teatre a la universitat: el 1953 va fundar l’Agrupació de Teatre Experimental, i després, amb Miquel Porter i Moix, el grup Teatre Viu. L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que va crear el 1960 amb Maria Aurèlia Capmany i que va dirigir fins que va desaparèixer, el 1975, va ser segons l’Enciclopèdia la porta d’entrada a la Península del teatre èpic de Brecht. De Salvador Espriu, l’autor que l’Enciclopèdia destaca entre els que hi va escenificar, va muntar diverses vegades Ronda de mort a Sinera, fins a la versió del 2002 al Teatre Lliure, i l’AELC la presenta com l’obra més emblemàtica de la Companyia Adrià Gual. Del 1977 al 1986 va dirigir el Festival Internacional de Teatre de Sitges, i del 2004 al 2006, el Festival Entre Cultures de Tortosa. Als anys vuitanta i noranta va treballar sovint a Europa i a l’Amèrica Llatina: a Budapest, per exemple, hi va dirigir La tragèdia de l’home, d’Imre Madách, al Teatre Nacional. A Barcelona, A la jungla de les ciutats (1998), de Brecht, li va valer el Premi Nacional de Cultura de teatre del 1999, i el 2008 hi va portar a escena Un dia. Mirall trencat, a partir de la novel·la de Mercè Rodoreda. A la universitat va ser catedràtic d’història de les arts escèniques, a Barcelona i a la Rovira i Virgili; va presidir l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, que segons l’AELC va néixer de la seva iniciativa, i en va dirigir la revista, Assaig de Teatre. Tenia la Creu de Sant Jordi des del 1996.