Salta al contingut
Exlibris

Teodor Baró

1842–1916 · Catalunya

Teodor Baró (Figueres, 1842 - Malgrat de Mar, 1916) va ser polític, periodista i escriptor. En català va escriure drames com La guerra civil (1867) i La tramuntana (1899) i comèdies i sainets com L'estació de la Granota (1897). Va ser diputat a Corts per Barcelona el 1881, el 1882 i el 1884, va dirigir La Crónica de Cataluña i en castellà va publicar manuals per a l'ensenyament.

Fotografia de Teodor Baró
Foto: Ramon Casas i Carbó (1866–1932) · domini públic · Wikimedia Commons

Llibres de Teodor Baró

Tots els llibres de Teodor Baró que tenim al catàleg: 8 obres.

Qui era Teodor Baró

Del que Teodor Baró va publicar en català, l’Enciclopèdia Catalana només en dona títols de teatre, tot i que també hi esmenta poemes i narracions. Als drames La tramuntana (1899) i Lo general “No Importa” (1896) s’hi afegeix La guerra civil (1867), que la font qualifica de pacifista. També va escriure comèdies i sainets, com L’estació de la Granota (1897), Lo joc dels disbarats (1884) o L’apotecari de Malgrat. En castellà, en canvi, l’Enciclopèdia li atribueix novel·les de costums, manuals per a l’ensenyament i només alguna obra de teatre. Pere Busquets va ser un dels pseudònims amb què signava. Va formar part de l’Associació d’Autors Catalans, nascuda el 1885, i el 1896 va ser mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.

Com a historiador, va escriure una Historia de España que, segons l’Enciclopèdia, el 1891 ja anava per la quarta edició, uns Elementos de Historia Universal i les Biografías de catalanes ilustres (1906), i va publicar articles d’història a revistes com Hispania, La Velada o La Ilustración Artística. El 1905 va sortir la Historia de Francia de Guizot traduïda per ell al castellà i continuada fins als primers anys del segle XX. Com a periodista, va dirigir La Crónica de Cataluña, i va ser també de la redacció del Diario de Barcelona, on des del 1906 va mantenir la línia de Mañé i Flaquer.

Havia nascut a Figueres el 21 de gener de 1842. Des del 1865 va militar al partit liberal de Sagasta, i va ser diputat a les Corts espanyoles per Barcelona el 1881, el 1882 i el 1884, governador civil a Màlaga, Sevilla i la Corunya, delegat reial de primer ensenyament i director general de Beneficència i Sanitat. Va morir a Malgrat de Mar el 22 de setembre de 1916.

Si t'agrada Teodor Baró, també et poden agradar

Tots els autors

Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1800 i el 1859.

D'on hem tret la informació