Teodor Baró
Teodor Baró (Figueres, 1842 - Malgrat de Mar, 1916) va ser polític, periodista i escriptor. En català va escriure drames com La guerra civil (1867) i La tramuntana (1899) i comèdies i sainets com L'estació de la Granota (1897). Va ser diputat a Corts per Barcelona el 1881, el 1882 i el 1884, va dirigir La Crónica de Cataluña i en castellà va publicar manuals per a l'ensenyament.

Llibres de Teodor Baró
- L'apotecari de Malgrat
L'apotecari de Malgrat
- L'estació de la Granota
L'estació de la Granota
- La guerra civil
La guerra civil
- La tramuntana
La tramuntana
- Lo gec d'en Migranya
Lo gec d'en Migranya
- Lo general "No Importa"
Lo general "No Importa"
- Lo joc dels disbarats
Lo joc dels disbarats
- No és or tot lo que llu
No és or tot lo que llu
Qui era Teodor Baró
Del que Teodor Baró va publicar en català, l’Enciclopèdia Catalana només en dona títols de teatre, tot i que també hi esmenta poemes i narracions. Als drames La tramuntana (1899) i Lo general “No Importa” (1896) s’hi afegeix La guerra civil (1867), que la font qualifica de pacifista. També va escriure comèdies i sainets, com L’estació de la Granota (1897), Lo joc dels disbarats (1884) o L’apotecari de Malgrat. En castellà, en canvi, l’Enciclopèdia li atribueix novel·les de costums, manuals per a l’ensenyament i només alguna obra de teatre. Pere Busquets va ser un dels pseudònims amb què signava. Va formar part de l’Associació d’Autors Catalans, nascuda el 1885, i el 1896 va ser mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.
Com a historiador, va escriure una Historia de España que, segons l’Enciclopèdia, el 1891 ja anava per la quarta edició, uns Elementos de Historia Universal i les Biografías de catalanes ilustres (1906), i va publicar articles d’història a revistes com Hispania, La Velada o La Ilustración Artística. El 1905 va sortir la Historia de Francia de Guizot traduïda per ell al castellà i continuada fins als primers anys del segle XX. Com a periodista, va dirigir La Crónica de Cataluña, i va ser també de la redacció del Diario de Barcelona, on des del 1906 va mantenir la línia de Mañé i Flaquer.
Havia nascut a Figueres el 21 de gener de 1842. Des del 1865 va militar al partit liberal de Sagasta, i va ser diputat a les Corts espanyoles per Barcelona el 1881, el 1882 i el 1884, governador civil a Màlaga, Sevilla i la Corunya, delegat reial de primer ensenyament i director general de Beneficència i Sanitat. Va morir a Malgrat de Mar el 22 de setembre de 1916.
Si t'agrada Teodor Baró, també et poden agradar
Tots els autorsAutors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1800 i el 1859.









