Joaquim Rubió

Qui era Joaquim Rubió

Abans de ser el títol d’un llibre, Lo Gaiter del Llobregat va ser una signatura: la dels poemes en català que Joaquim Rubió i Ors va donar al Diario de Barcelona, i que l’Enciclopèdia Catalana diu que prenia el nom del primer de la sèrie. El pròleg del volum on els va reunir el 1841 té, per a la mateixa font, «valor de manifest». Roudor del Llobregat, un poema èpic sobre els almogàvers, havia guanyat el 1842 un premi de l’Acadèmia de Bones Lletres, i va entrar al llibre en l’edició del 1858, quan el recull ja havia crescut fins a cinquanta-nou poemes; la primera edició en tenia vint-i-set, segons la biografia de l’AELC. Tant l’Enciclopèdia com l’AELC hi veuen la moda romàntica del trobadorisme, i el pòrtic de l’associació diu que, amb aquest llibre, Rubió va marcar «algunes de les bases temàtiques, mètriques i lingüístiques» de la poesia catalana des de mitjan segle XIX, amb un matís: «en certa manera».

A partir del 1890, Rubió va presidir els Jocs Florals de Barcelona, dels quals el 1859 havia demanat la restauració amb altres. Hi havia guanyat premis el 1860, el 1861 i el 1863, l’any que el van nomenar mestre en gai saber. La Breve reseña del actual renacimiento de la lengua y literatura catalanas (1877) és, per al pòrtic de l’AELC i per a l’Enciclopèdia, la «primera descripció acadèmica» de la Renaixença. Segons l’Enciclopèdia, Rubió hi exposava també la seva hipòtesi sobre el lloc que ell mateix hi havia tingut, en uns anys en què creia que el seu paper era menystingut. Per al teatre, va escriure Gutenberg (1880) i Luter (1888); Belisari va quedar inèdit.

La carrera de Rubió va ser universitària: catedràtic de literatura a Valladolid del 1847 al 1858, va passar després a ensenyar història universal a la de Barcelona, que el va tenir de rector. D’aquella feina de professor en van sortir llibres com l’Epítome-programa de Historia Universal (1873-1875) o El libro de las niñas (1845), segons l’AELC, que adverteix que una gran part de la seva obra és en castellà. Als homes de lletres de la Barcelona del seu temps, com Manuel Milà i Fontanals (1887) o Joaquim Roca i Cornet (1876), els va dedicar estudis sobre la vida i l’obra, i a Ausiàs March, Ausias March y su época (1882). Fill d’un impressor i llibreter de vell, va néixer a Barcelona el 31 de juliol de 1818 i hi va morir el 7 d’abril de 1899.