De què va Arena
La guia de lectura de l'AELC llegeix aquests quaranta-tres poemes sense títol com una sola peça, i hi segueix una veu que vol tornar a construir alguna cosa sobre una absència. Ho planteja ja el primer poema: «Com construir de nou sobre l'absència». Pel camí hi ha la por i la tristesa, i un amor adreçat a un 'tu' que, segons la guia, és possiblement «més un recurs literari per al discurs moral que no pas una persona concreta». L'arena del títol és el terreny fràgil d'aquesta construcció, i la guia l'acosta a Borges, per a qui la sorra no té principi ni fi, i als versos de Cernuda que encapçalen el llibre. Al final, segons la guia, la veu recupera la llum.
A qui li agradarà
Per a lectors a partir de setze anys, segons la guia de l'AELC, i per a qui s'interessi per la poesia amb rerefons filosòfic.
Qui l'ha escrit
Poeta del Grau de Gandia (1952) que ha fet de professora de filosofia. Es va donar a conèixer amb Flexo, premiat el 1987, i l'any següent Les hores va guanyar el Vicent Andrés Estellés; després ha rebut premis de crítica per El temps en ordre i Rebel·lió de la sal. A quatre mans, ha traduït de l'alemany Enzensberger i la poesia completa d'Ingeborg Bachmann.
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| Edicions Alfons el Magnànim | 1992 | 9788478220878 | Amazon · Casa del Llibre |
