Rondalles Valencianes
La seva obra més popular: contes que venien de boca de la gent i que ell va escriure amb ambició literària. Els han llegit generacions senceres.
Novel·lista, gramàtic i el gran recuperador de les rondalles valencianes. Des de Castalla, va dedicar la vida a la llengua i a una literatura arrelada al paisatge i a la parla del sud del País Valencià.
La seva obra més popular: contes que venien de boca de la gent i que ell va escriure amb ambició literària. Els han llegit generacions senceres.

El seu projecte narratiu més ambiciós: tres novel·les que reconstrueixen com era la societat rural valenciana del primer terç del segle XX.

Una de les rondalles més conegudes, en una edició adaptada per a infants.
Curso de lengua valenciana [por] Enric Valor
Abella
Don Joan de la Panarra
El castell del Sol
El darrer consell
El gegant del Romaní
El patge Saguntí
El pollastre de festes
El rei Astoret
El xiquet que va nàixer de peus
Els guants de la felicitat
Home roig, gos pelut i pedra redona
Joan-Antoni i els torpalls
La crida de la rabosa
La Mare dels Peixos
La mestra i el manyà
Les animetes
Les velletes de la Penya Roja
Nabet
Enric Valor va fer professorat mercantil a l’Escola de Comerç d’Alacant i es va formar en llengua i literatura catalanes sense mestres, llegint pel seu compte. Abans de la guerra ja escrivia a diaris valencians com El Tio Cuc, El Camí o El País Valencià, i després ho va continuar fent a Jornada, Levante i Esclat. Va aportar materials lèxics del valencià meridional al Diccionari català-valencià-balear, en què va treballar amb Francesc de Borja Moll.
Al País Valencià, i en plena dictadura, va ser qui més va fer perquè la normativa de Fabra i de l’Institut d’Estudis Catalans hi arrelés, amb manuals com Millorem el llenguatge (1971) o La flexió verbal (1983), que va fixar una conjugació fins llavors molt esmicolada pels dialectes.
Va dedicar molts anys a anar pels pobles a escoltar rondalles i a posar-les per escrit: trenta-sis en total, que va tornar a explicar amb ambició d’escriptor i sense treure’ls el to de qui les contava. Les Rondalles valencianes van començar a sortir als anys cinquanta a l’Editorial Torre; l’adaptació per a infants dels anys vuitanta, en trenta-sis volums, en va posar en circulació més de dos-cents mil exemplars.
Com a novel·lista va escriure L’ambició d’Aleix, La idea de l’emigrant i la trilogia del Cicle de Cassana. Qui les llegeixi hi trobarà poca pressa: Valor s’atura en el detall i en el que es veu abans que en el que passa. La llengua que hi fa servir compleix la norma i alhora va carregada de lèxic, de girs i de dites del valencià del sud.
Va rebre el Premi de les Lletres Valencianes, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi, i va ser doctor honoris causa per diverses universitats.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1910 i el 1929.