Maria Gràcia Bassa
Maria Gràcia Bassa (Llofriu, 1883 - Buenos Aires, 1961), coneguda com a Gràcia B. de Llorens, va ser poeta, periodista, traductora i folklorista. Emigrada a l'Argentina, va escriure al llarg de la vida a la revista Ressorgiment i va publicar els reculls de poemes Esplais a la llunyania (1919) i Branca florida (1933).

Llibres de Maria Gràcia Bassa
- Esplais a la llunyania
Esplais a la llunyania
- Branca florida
Branca florida
Qui era Maria Gràcia Bassa
El 1918 Maria Gràcia Bassa va viatjar a Barcelona, i el 1919 va sortir Esplais a la llunyania, el primer dels seus reculls de poemes; el 1933 va publicar Branca florida. Vivia a l’Argentina, on havia emigrat després de casar-se, el 1907, amb Joan Llorens i Carreras, que era germà de Sara Llorens, també folklorista. Allà va escriure a la premsa: a Ressorgiment, segons l’Enciclopèdia Catalana, hi va publicar al llarg de la vida, entre altres textos, crítica literària i traduccions, i també va col·laborar a El Correo de Cataluña, Catalunya Nova o Catalunya al Plata. Signava Gràcia B. de Llorens, que és el nom amb què se la coneix generalment. La traducció, que l’Enciclopèdia considera rellevant dins la seva producció, la va començar a interessar en aquella època; el 1951 es va publicar la seva traducció castellana dels Tres diàlegs sobre la filosofia de l’estètica i la ciència de Ramon Turró. Als Jocs Florals del Casal Català de Buenos Aires va guanyar una englantina d’or, i el 1954 els de São Paulo, que presidia, li van retre homenatge. De les notes d’un viatge a la Pampa amb el seu marit, el 1926, en va escriure un llibre, Els camins de la Pampa argentina, que l’Enciclopèdia dona com a inèdit.
Els primers poemes els havia publicat el 1903, a La Crónica de Palafrugell i a Catalunya artística, i als Jocs Florals de Girona va obtenir el premi Prudenci Bertrana (1903) i el de la Diputació Provincial (1909); segons l’Enciclopèdia, aquests premis li van permetre conèixer figures com Josep Carner o Antoni M. Alcover. El folklore va ser un altre camp de la seva obra, com ho havia estat de la seva mare, Irene Rocas, folklorista i lexicògrafa. Alumna de Rossend Serra i Pagès, el 1926 va participar en el volum d’homenatge Alguns escrits del professor Rossend Serra i Pagès. El 1905 va presentar el seu Aplec folklòric de Llofriu, que només es va publicar en part, en revistes, i va entrar a la secció folklorista del Centre Excursionista de Catalunya. Des del 1910 va col·laborar en el Diccionari català-valencià-balear. Va morir a Buenos Aires el 1961.
Si t'agrada Maria Gràcia Bassa, també et poden agradar
Tots els autorsAutors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1880 i el 1894.




