Alfons Maseras

Qui era Alfons Maseras

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, la novel·la històrica decadentista va arribar a Catalunya amb L’adolescent (1909), d’Alfons Maseras, i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) recull que se’l considera l’introductor del gènere en català. L’autor hi va tornar amb Ildaribal (1915), ambientada a la Tàrraco del segle I: l’Enciclopèdia la té per «la novel·la més important» de Maseras i observa que hi modera el decadentisme «en pro d’un final acordat amb el pensament noucentista». Abans d’aquestes dues, Edmon (1908), que El Poble Català va premiar, li havia donat el seu «gran èxit» com a novel·lista, i entre els reculls de contes la mateixa font té els Contes fatídics (1911) pel millor.

Repatriat, un monòleg en vers estrenat el 1899, el va escriure amb catorze anys. Del 1909 al 1917 va viure a París com a corresponsal de La Veu de Catalunya. De nou a Barcelona, a la Mancomunitat va treballar com a secretari personal d’Eugeni d’Ors, i quan la Mancomunitat va ser suprimida se’n va tornar a París per dirigir-hi Le Courrier Catalan. L’Enciclopèdia explica que, instal·lat a Catalunya des del 1928, ja no va tenir cap altra feina que la literatura. D’aquells anys és la traducció que l’AELC més en remarca, la de l’obra completa de Molière, que va sortir del 1930 al 1936; també va passar al català Shakespeare, Leopardi o Zola. El 1939 es va exiliar, i va morir aquell mateix any a Tolosa de Llenguadoc.

Va tocar gairebé tots els gèneres, però l’Enciclopèdia hi veu un predomini de la prosa. En narrativa, aquesta font hi veu la petja d’Anatole France als contes de Contes i croquis (1916) i Contes a l’atzar (1918), explica que des de la col·lecció «La Novel·la d’Ara» (1923-26) va endegar «la recuperació popular del gènere» i classifica El retorn (1931) i Zodíac (1934) en una narrativa «psicològica de signe freudià». Amb L’estudiant de Cervera (1935) va tornar per última vegada a la novel·la històrica. Va signar amb Carles Fages de Climent la biografia Fortuny, la mitad de una vida (1932), i la Vida de Narcís Oller, que havia deixat inèdita, es va publicar el 1996. També va publicar poesia, com La llàntia encesa (1926), i teatre, com Ermesendis (1936).