Vicenç Caldés

Qui era Vicenç Caldés

L’Enciclopèdia Catalana situa Vicenç Caldés, a principis del segle XX, en contacte amb altres aficionats a la literatura que es movien, com ell, en «publicacions, Jocs Florals i grups de teatre comarcals». Del 1908 és Una boira, que porta el subtítol de pas de comèdia, i del 1910, Quan les arrels han mort. Drama en tres actes i en prosa; la seva traducció del Conte d’hivern de Shakespeare és del 1909. Signava Puck les col·laboracions a Teatràlia (1908-10) i a El Teatre Català (1912-17), i va dirigir Enllà, una revista de Molins de Rei.

Quan El Teatre Català va plegar, Caldés va passar a la secció de contes de La Publicidad, i La Novel·la Nova li va publicar les novel·letes Una aventura (1919) i Deslliurança (1918). L’Enciclopèdia també esmenta entre les seves narracions Goig. Altres revistes on va escriure són La Tralla, Talia, Cu-cut! i De Tots Colors. La mateixa font el presenta com a escriptor i tècnic en arts gràfiques, i explica que a la postguerra es va dedicar també a difondre a l’interior l’obra de Pere Calders, el seu fill, mentre aquest vivia a l’exili.