Albert Hauf

Qui és Albert Hauf

Albert Hauf va preparar dues edicions del Tirant lo Blanc, la segona el 2005 amb Vicent Josep Escartí, i va editar també obres de Francesc Eiximenis i d’Isabel de Villena. D’Eiximenis en va editar Lo Crestià (1983), i la seva tesi doctoral, Vita Christi de Francesc Eiximenis i la tradició de les Vitae Christi medievals (1976), va rebre el 1977 el premi Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans. D’Isabel de Villena va editar la Vita Christi (1995), i amb D. B. Goerlich va editar i estudiar l’Speculum Animae (1992, 1993), un treball que, segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), «demostra la no pertinença de l’atribució» a l’autora. Els dos noms es troben al títol de D’Eiximenis a Sor Isabel de Villena. Aportació a l’estudi de la nostra cultura medieval (1990), on l’article diu que reflexiona sobre «les implicacions de la religió en les obres més representatives de la literatura tardomedieval». Aquest llibre i l’edició crítica del Tirant són els títols amb què el palmarès de la mateixa enciclopèdia registra el seu premi Crítica Serra d’Or de recerca del 1991. També va editar La Flor de les Istòries d’Orient d’Aitó de Gorigos (1989), que l’IEC va distingir el 1990 amb el premi Massó i Torrens, i amb Teresa Pérez Higuera va dedicar un estudi en dos volums a l’Speculum Humanae Salvationis (2000). Segons l’enciclopèdia, va publicar més de dos-cents treballs de recerca, entre els quals vint-i-cinc articles sobre historiografia medieval al Grundriss der Romanischen Literaturen des Mittelalters (Universitat de Heidelberg, 1993), i el considera «un dels principals estudiosos de la literatura valenciana a la baixa edat mitjana».

A la University of Wales, a Cardiff, Hauf va ensenyar del 1964 al 1987 al departament d’estudis hispànics, primer de lector i al final de catedràtic, i el 1989 en va ser nomenat emeritus professor. El 1987 va obtenir la càtedra de la Universitat de València, on des del 1992 va ser l’investigador principal de diversos equips de recerca dedicats a estudiar i editar els clàssics catalans de la baixa edat mitjana, especialment, diu la GEC, Eiximenis, Isabel de Villena i el Tirant. Hi va formar part del claustre entre el 1995 i el 2001, i el 2007 la universitat li va donar el Premi al millor investigador. S’havia llicenciat (1964) i doctorat (1976) a la Universitat de Barcelona. De l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes va ser membre fundador de la junta rectora (1970-2000) i després president (2000-2006). L’Institut d’Estudis Catalans el va fer membre numerari de la Secció Historicoarqueològica el 1991, i va entrar a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1999 i a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el 2001. Entre altres càrrecs, va dirigir la Secció de Filologia i Literatura de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (1995-97) i va ser a la junta directiva de l’Anglo-Catalan Society (1973-78), al patronat de la Biblioteca Nacional de Madrid (1995-97) i al jurat dels Premios Nacionales de las Letras (1991-93 i 1998). Va ser coeditor de la Miscel·lània Joan Fuster (vuit volums, 1989-94) i va escriure l’estudi preliminar de la nova edició de Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV) (1996), de Josep Maria Pou i Martí.