Víctor Obiols

Qui és Víctor Obiols

Sol de Lluna ple (2015) aplega en un sol volum els poemes que Víctor Obiols havia publicat del 1974 al 1999, segons el pòrtic que li dedica l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). El 1974 és l’any d’Opus Zero, que l’AELC diu que va treure amb catorze anys i que l’Enciclopèdia Catalana, per a qui és un «autor precoç», dona com el seu primer poemari. D’aquell quart de segle, les dues fonts en recullen dos llibres premiats, Carrer d’hivern (1983), amb el Miquel de Palol dels Premis Literaris de Girona del 1982, i Versos i contracants (1997), amb el Màrius Torres del 1996, i també El croc de l’esfera (1999); l’Enciclopèdia hi afegeix Bava per a vós (1976). Després van venir Nòtules de misericòrdia per les criatures del goig (2009), D’un juny dur (2014) i Dret al miracle, que segons l’AELC va guanyar el premi Carles Riba de poesia el 2015; l’Enciclopèdia data el llibre el 2016, i el pòrtic, el 2015. La tesi doctoral en literatura comparada, que va presentar a la Universitat de Southampton el 1994 segons l’AELC, és a l’origen de l’assaig Catàleg general 1952-1981. Elements intertextuals en l’obra poètica de Joan Ferraté (1997). Com a traductor, va treballar de l’anglès i del francès, i el pòrtic en cita, entre d’altres, versions d’Oscar Wilde (El fantasma de Canterville, 1998), de William Shakespeare (La doma de la fiera, 2000) i de Max Porter (El dol és aquella cosa amb ales, 2016).

El 1978, Obiols, que s’havia format com a pianista i cantant, va guanyar el concurs de cantautors Atticus. La seva obra musical la va signar com a Víctor Bocanegra, i l’Enciclopèdia el fa membre de grups de rock progressiu: va tocar amb Barucs, el grup de Miquel Àngel Núñez Baruque, del 1977 al 1992, i el 1981 es va incorporar al de Pau Riba. El 1982 va crear Víctor Combo, una banda per cantar cançons seves en català. Bocanegra, el grup que va formar amb Pepe Sales i que va durar del 1984 al 1988, va publicar Bocanegra U el 1986, i el 2005, onze anys després de la mort de Sales, Obiols li va dedicar Bloc de lírica dura, amb lletres d’ell. Més endavant van sortir, entre d’altres, Fonografies (2009), Villon (les balades) (2011) i Sacrilegis (2017). El Festival Internacional de Poesia de Barcelona el va tenir de director del 2004 al 2009. Nascut a Barcelona el 1960 i llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, va ser lector de català a Bristol del 1989 al 1992 i professor de la Universitat de Vic del 1996 al 2008, i el 2003 va començar a donar classes al màster de traducció literària de l’IDEC-UPF.