Roser Matheu

Qui era Roser Matheu

Quan es va saber que el pseudònim que havia guanyat la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona del 1932 era el de Roser Matheu, es va armar, segons el pòrtic de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), «un gran rebombori». Francesc Matheu, el seu pare, escriptor i editor, tenia relació amb els organitzadors, i la biografia de l’AELC explica que ella va tardar uns dies a dir qui era i que aquell premi va fer que el pare acceptés del tot que volgués ser escriptora. Ja tenia publicat Poesies (1918), i en els anys següents van sortir La carena (1933), Cançons de setembre (1936), Poemes a la filla (1949) i Poema de la fam (1952). La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) destaca d’aquesta poesia «la recerca de la perfecció formal» i «una constant tensió entre els sentits i l’esperit», i hi troba la maternitat, el dolor i el temps que passa. La biografia de l’AELC hi veu sobretot versificació canònica, amb «un pòsit de classicisme», i hi assenyala, entre els temes, la guerra civil viscuda a la ciutat. Matheu va deixar inèdits catorze reculls de poemes, i la Miscel·lània poètica (1982) en va publicar una part. Del pròleg d’aquell volum, l’AELC en reprodueix la valoració de Pere Bohigas, que hi remarca la mesura regular i la rima consonant dels poemes, una cosa que, segons ell, entre els poetes d’aquells anys «comença a ésser insòlit».

L’interès per recuperar l’escriptura de les dones és, per a l’AELC, un dels trets que la distingeixen com a prosista, en una obra que el pòrtic descriu com a dedicada sobretot a la biografia i a l’anàlisi literària. A Quatre dones catalanes (1972) va retratar Palmira Jaquetti, Francesca Bonnemaison, la botànica Montserrat Garriga i Dolors Monserdà, i segons el pòrtic hi barreja la memòria personal amb la biografia i l’anàlisi. Amb altres autors va preparar Les cinc branques. Poesia femenina catalana, que l’associació considera la primera antologia històrica de poesia de dones en català, de l’edat mitjana fins al 1975. Va dedicar assaigs, conferències i articles a Víctor Català, Lluís Millet, Narcís Oller i la mateixa Monserdà, de qui va prologar les Obres completes. Al seu pare li va dedicar una biografia, Vida i obra de Francesc Matheu (1971), i a Antoni Gallardo, el seu marit, compositor i arqueòleg, les Notes biogràfiques d’Antoni Gallardo i Garriga (1962). Amb ell havia recollit cançons populars, que l’Arxiu de l’Orfeó Català va aplegar en dos volums. S’havia format a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, i va publicar poemes a revistes com Marinada, De Tots Colors o Feminal, la revista de Carme Karr que editava el seu pare, i a diaris com La Publicitat i La Veu de Catalunya. Segons l’AELC, havia guanyat premis literaris des dels jocs florals infantils del 1905. Va néixer a Barcelona el 1892 i hi va morir.