Xavier Viura

Qui era Xavier Viura

Amb Joaquim Pena, Xavier Viura va traduir diverses obres de Wagner, i el 1908 va publicar un assaig, Impressions wagnerianes; l’Enciclopèdia Catalana el compta entre els principals introductors de Wagner a Catalunya. A l’escena, sota la influència d’Adrià Gual, va assajar un teatre que la font qualifica de «simbolista, èpic i llegendari»: Conte de tardor (1907), Les flames del goig (1911), una tragèdia, El rostre ideal (1910) i Fra Garí. Llegendes de Montserrat (1906), amb música d’Enric Morera, entre altres obres.

El 1906 els Jocs Florals de Barcelona li van donar la flor natural per Elegia, un poema que va elogiar Josep Carner. Com a poeta va publicar Poesies d’amor (1910), que l’Enciclopèdia descriu «de marcat to prerafaelita», Preludi (1904) i el poemet dramàtic Pasqua florida (1905), sobre el tema de Faust, que va sortir com a fulletó d’Art Jove. La font hi veu una poesia «sentimental i preciosista» que busca «una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle». Viura es va formar pel seu compte i va treballar de dependent de comerç. Entre el 1899 i el 1900 va col·laborar a La Creu del Montseny, i després va escriure a Pèl & Ploma, Catalònia, El Diluvio Ilustrado, L’Atlàntida i la Revista Catalana; de Catalunya Artística i de Joventut en va ser redactor.