Josep Roig i Raventós

Qui era Josep Roig i Raventós

De Sang nua (1929), la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) en diu que és «la seva novel·la més coneguda i que més s’acosta al melodrama», i és en la novel·la on situa els grans èxits de Josep Roig i Raventós, un autor que l’enciclopèdia compta entre els més llegits de les dècades d’entreguerres, amb obres molt reeditades i traduïdes. El naturalisme hi és clar, però l’enciclopèdia el matisa: «moralista i benpensant», i amb un «gust per les situacions melodramàtiques» que, per a la GEC, n’eren el principal atractiu. L’ermità Maurici (1923), premi Fastenrath del 1924, obria una trilogia que completen Flama vivent (1924) i Montnegre (1926). La GEC distingeix el ruralisme idíl·lic de Celístia (1932) i Muralles de silenci (1937), la «diatriba contra el divorci» de Presons obertes (1934) i, entre les de la postguerra, la crítica social de Maràvia (1952) i, a L’Avenc (1956), «un estudi de caràcters de base determinista». Moll, que té al catàleg El quillat foraster (1961), la presenta com una «novel·la d’ambient mariner» feta amb les regles clàssiques de la narració psicològica.

També va escriure contes. Les primeres narracions, entre el 1901 i el 1905, les va publicar a Joventut, La Il·lustració Catalana, La Renaixença i La Costa de Llevant, dins el ruralisme modernista i sota la influència de Ruyra, i després va publicar volums de contes com Argelaga florida (1919) i Ànimes atuïdes (1921), on ja hi ha ambients de ciutat. En el conjunt de l’obra, la GEC hi veu un trànsit: dels tòpics del ruralisme modernista, tractats de manera «sentimentalista i moralitzant», cap a un «escenari ciutadà». Va conrear també el drama, de Vaga (1907) a Camins esborrats (1955), i la prosa poètica, amb L’encís de la mar (1920).

La GEC el presenta primer com a metge, i com a tal va entrar el 1921 a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Llicenciat el 1904, la pediatria i la tocologia van ser les seves especialitats durant els quinze anys que va exercir a la Casa de Maternitat de Barcelona, amb estudis complementaris a París i a Berlín. El 1920 va fundar amb Caritat Giraudier la Lluita contra la Mortalitat Infantil, que va obrir a Barcelona diversos dispensaris de puericultura, i les seves Nocions de puericultura (1922) van arribar a vuit edicions. També va presidir la Federació Escolar Catalana. Havia nascut a Sitges el 1883, fill del pintor Joan Roig i Soler, de qui va escriure una biografia (1933), i va morir a Barcelona el 1966.