El somni
De què va El somni
Garcés venia de la cançó d'arrel popular, i aquest tercer recull és, segons el Diccionari de la literatura catalana, la recerca d'una fórmula que no el fes repetir-se: encara hi conserva procediments de la poesia popular, però s'hi nota més el postsimbolisme. Ell mateix el considerava una obra de transició, i al pròleg de Paradís (1931) hi veia «el començ d'un lirisme que em sembla més personal». El somni del títol hi funciona a la manera dels romàntics alemanys, com una porta per sortir dels límits humans, i també com el lloc on es toquen el desig i la recança: el que es vol i el que s'ha perdut hi arriben per la via de la infància i dels anys que passen. La font remarca, però, que el món que dibuixen els poemes és plàcid i sense conflictes, recollit cap a dins i lligat a la natura.
A qui li agradarà
Per a qui segueixi l'evolució de Garcés cap a una poesia més personal.
Qui l'ha escrit
Poeta, crític i advocat barceloní, autor de Vint cançons. La crítica l'ha anomenat «el poeta català de la cançó» pel vers curt i l'estrofa regular; partia de la tradició popular, però la reelaborava. Amic de Salvat-Papasseit i crític a La Publicitat, després de la guerra va col·laborar amb l'editorial Selecta. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1993.
