Vint cançons
De què va Vint cançons
Els millors crítics, segons el Diccionari de la literatura catalana, van rebre amb entusiasme aquest recull del 1922, el primer de Tomàs Garcés en poesia, de metres populars i sobretot heptasíl·labs. El fil és l'amor, entès com a arrelament i contraposat a l'aventura; al costat hi ha el Port de la Selva i els records d'infància. La font hi veu una mostra de com el postsimbolisme fa servir la cançó popular: una primera persona sovint anònima, que permet «la dissolució del jo en un àmbit comú», on s'integren la terra i l'amor, el poble i la tradició. Hi assenyala també la petjada de Salvat-Papasseit, i com a models, García Lorca, Machado i Juan Ramón Jiménez.
A qui li agradarà
Per a qui li agradi la poesia que beu de la cançó popular.
Qui l'ha escrit
Poeta, crític i advocat barceloní, autor de Vint cançons. La crítica l'ha anomenat «el poeta català de la cançó» pel vers curt i l'estrofa regular; partia de la tradició popular, però la reelaborava. Amic de Salvat-Papasseit i crític a La Publicitat, després de la guerra va col·laborar amb l'editorial Selecta. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1993.
