Terra baixa

Argument

En Sebastià, l’hereu d’una finca extensa de la plana, s’ha arruïnat i vol casar-se amb una pubilla rica. Per poder-ho fer, casa la seva amistançada, la Marta, amb un pastor de la muntanya, en Manelic, que baixa a la terra baixa sense saber on es fica.

La Marta no és d’allà. Va ser per ella que en Sebastià va oferir el molí a l’home que la va portar a l’heretat, un antic company de la seva mare, ja morta; abans, la noia havia anat captant per Barcelona. Tenia uns catorze anys, els mateixos que té ara la Nuri.

Al voltant dels tres hi ha la gent de la propietat. El mossèn, que havia passat pel seminari, és qui secunda en Sebastià. Dels germans Perdigons, l’Enciclopèdia en diu que encarnen «l’obediència, el ressentiment i la maledicència»; només se n’escapa la petita, la Nuri, tan innocent per a la seva edat que fa riure, i que és amiga de la Marta i d’en Manelic alhora. En Xeixa se sent atret per la Marta. I a l’ermita hi ha en Tomàs, que temps enrere havia portat unes terres d’en Sebastià prop de Figueres.

La Marta carrega amb la culpa de tot i voldria desaparèixer; per això provoca en Manelic, gairebé buscant que la castigui. En Tomàs, que no sap la veritat, la jutja amb duresa, però quan l’entén s’hi acosta com si fos la filla que se li va morir. En Manelic, mentrestant, va descobrint què hi ha darrere el seu casament. Hi ha també un somni d’en Manelic als gorgs de Carençà; l’Enciclopèdia hi veu el rastre de llegendes populars que Antoni Jofre havia recreat en un poema.

La revolta d’en Xeixa no passa de canviar d’amo. La d’en Manelic acaba amb la mort de l’amo: el mata i se’n torna a la muntanya amb la Marta, el lloc on, diu l’Enciclopèdia, «l’engany i la traïció no són possibles».

Temes

• L’ideal contra la realitat. És el conflicte que l’Enciclopèdia posa al centre de l’obra.
• Dalt i baix. L’Enciclopèdia remarca que els personatges es reparteixen en espais simbòlics segons l’altura: la muntanya, la propietat de la plana i una «terra encara més baixa», d’on ve la Marta.
• El bon salvatge. lletrA hi llegeix el mite de Rousseau: l’amor i la bondat hi resulten impossibles, i qui és pur no té lloc en «un món regit per les relacions de poder».
• Tenir una cosa pròpia. Segons l’Enciclopèdia, la Marta pren consciència de qui és quan, per primer cop, té una cosa seva: en Manelic.

Per treballar-la a classe

• El repartiment dels personatges en espais segons l’altura, i què vol dir cada espai (Enciclopèdia).
• El paper d’en Tomàs: lletrA el posa d’exemple del «coreuta» dels drames de Guimerà, la figura gran que acompanya els protagonistes.
• Les oposicions simbòliques que lletrA considera la millor expressió de la visió del món de Guimerà.