Cèsar August Jordana

Qui era Cèsar August Jordana

El collar de la Núria (1927), la primera novel·la de Cèsar August Jordana segons l’AELC, és detectivesca, i l’Enciclopèdia Catalana escriu que amb ella l’autor «inaugurà el conreu de la novel·la de gènere». Amb Una mena d’amor (1931), segons l’AELC, va guanyar popularitat, i la mateixa biografia recull que és considerada «la primera novel·la de gènere eròtic a Catalunya». També va tenir polèmica, recorda l’Enciclopèdia: Delfí Dalmau hi va respondre amb Una altra mena d’amor. A l’exili va publicar El Rusio i el Pelao (1950), una novel·la breu ambientada a Santiago de Xile en què l’Enciclopèdia veu l’«anàlisi psicològica» de dos germans. El món de Joan Ferrer es va publicar a Barcelona el 1971, pòstuma. Segons l’AELC, hi segueix un escriptor català a l’exili, amb un punt de vista «marcadament autobiogràfic», i l’Enciclopèdia la qualifica de «complexa novel·la total deutora d’Ulisses de Joyce».

Com a contista va començar amb Quatre venjances (1923), el seu primer recull, i ja a l’exili va publicar a Buenos Aires Tres a la reraguarda, amb contes de guerra i populars, que el 1940 va obtenir el premi Concepció Rabell dels Jocs Florals d’aquella ciutat. Per als infants va escriure rondalles, com Els tres cavallets (1933). Enginyer de formació, l’Enciclopèdia el defineix també com un autor d’«esperit anglòfil». Virginia Woolf, que segons l’Enciclopèdia va influir en la seva obra, és una de les autores que va traduir (Mrs. Dalloway, 1930), al costat de Thomas Hardy i dels quatre volums de Shakespeare (1930-1932) que la mateixa font destaca; el pòrtic de l’AELC hi afegeix Molière i Voltaire. Com a gramàtic va publicar llibres com Com s’escriuen les cartes comercials (1927) i El català i el castellà comparats; amb el pseudònim de Bernat Montsià va signar El català en vint lliçons (1934), i el Nou vocabulari de barbarismes no va sortir fins al 1992. Durant la dictadura de Primo de Rivera ja escrivia a La Publicitat, i durant la guerra, sobretot a Meridià, segons l’AELC; a la Revista de Catalunya hi va publicar assaigs com «L’art de traduir».

Joan Oliver, Xavier Benguerel, Domènec Guansé i Francesc Trabal van ser els seus companys de viatge cap a Xile: segons l’AELC, van embarcar el 7 de desembre de 1939, amb la mediació de Pablo Neruda. A principi d’aquell any havia passat a França, i en aquell pas es va perdre la novel·la que havia escrit durant la guerra, Entre flames. A Buenos Aires, on es va establir el 1945, va ser assessor literari de l’Editorial Sudamericana, una feina que l’AELC diu que li va encarregar Antoni López-Llausàs; les traduccions d’aquells anys, segons la mateixa font, van ser sobretot de l’anglès al castellà. A Xile havia escrit a Germanor i havia format part del consistori dels Jocs Florals del 1943, que presidia Margarita Xirgu. El 1957 va tornar a Santiago de Xile, a casa del fill, i hi va morir el 1958. Havia nascut a Barcelona el 31 de maig de 1893, i al Colegio Ibérico, on va fer el batxillerat, va coincidir amb J. V. Foix. Durant la República va dirigir l’Oficina de Correcció d’Estil de la Generalitat, i entre el 1936 i el 1937, compromès amb la causa republicana, va presidir l’Agrupació d’Escriptors Catalans.