La febre d'or
La més ambiciosa de totes: què li passa a una família de menestrals barcelonins quan la borsa els fa rics de cop i, poc després, els deixa sense res. De fons, la ciutat sencera.
Narcís Oller
Amb ell la novel·la catalana entra a l'edat contemporània. De La papallona a Pilar Prim va posar en paper, amb ulls de realista, la Barcelona i les viles del vuit-cents: l'especulació, els diners fets de pressa i el que passa dins dels seus personatges. Va escriure tota la vida sense deixar mai l'ofici de procurador.
Si no has llegit mai Narcís Oller, comença per aquí
Pilar Prim
L'última novel·la gran, i la més moderna: gairebé tot hi passa dins el cap d'una vídua encara jove. Curta, directa i fàcil d'agafar avui.
Tots els llibres de Narcís Oller
Altres
Novel·la
Qui era Narcís Oller
Narcís Oller va néixer a Valls el 10 d’agost de 1846. Va perdre el pare de petit i el va criar un oncle seu, Josep de Moragas; de la mateixa casa en va sortir el vincle, mantingut tota la vida, amb el cosí Josep Yxart, que seria crític. Va cursar dret a Barcelona i el 1873 s’hi va quedar per sempre: va entrar a la secretaria de la Diputació i, més endavant, va viure de l’ofici de procurador dels tribunals fins gairebé el final.
Els primers textos els va escriure en castellà. La seva primera narració en català, La pagesia, és del 1878, i el pas definitiu el va acabar de decidir el ressò dels Jocs Florals, on va ser premiat el 1879 per Sor Sanxa i el 1880 per Isabel de Galceran; Yxart i Joaquim Riera i Bertran hi van tenir molt a veure. Als Jocs mateixos hi va fer carrera: en va ser secretari el 1881 i president el 1896.
El 1882 va sortir La papallona, el títol que serveix per datar l’arrencada de la novel·la catalana moderna. Émile Zola va escriure la carta que encapçala la traducció francesa, tot i que hi marcava distàncies entre la seva manera d’entendre la literatura i la de l’autor català. Després van venir L’escanyapobres (1884), on un avar i una població que s’industrialitza es fan servir l’un a l’altre de mirall; Vilaniu (1885), que passa comptes amb els costums i la política d’una capital de comarca; i La febre d’or (1890–1892), on Barcelona sencera puja i cau al ritme de la borsa.
Llegia Balzac i Zola i treballava com ells: mirar primer, escriure després. D’aquí surten uns personatges sostinguts i un català que sona al que es parlava a la Barcelona d’aleshores. A La bogeria va seguir de prop com se li’n va el cap a un home, i a Pilar Prim (1906) va deixar el quadre social en segon terme per ficar-se dins la manera de pensar de la protagonista.
Pilar Prim va ser també el seu comiat: a partir d’aleshores es va anar retirant del món literari, incòmode tant amb el darrer modernisme com amb l’academicisme i el purisme lingüístic dels noucentistes, que el van deixar de banda. Va continuar traduint i va escriure unes Memòries literàries on repassa la pròpia carrera d’escriptor amb molta documentació al darrere. Entre el 1928 i el 1930 en van sortir les obres completes, dotze volums ja amb l’ortografia normalitzada. Va morir a Barcelona el 26 de juliol de 1930.
Si t'agrada Narcís Oller, també et poden agradar
Tots els autorsAutors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1800 i el 1859.