Pere Foix

Qui era Pere Foix

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) diu que Pere Foix va publicar «nombrosos llibres de caràcter polític i fort contingut ideològic». N’hi ha d’abans de la guerra, com La classe obrera, la revolució, la República i l’Estatut (1932), Corporativisme o república social (1934) i Barcelona, 6 d’octubre (1935), i dels anys de la guerra, com La criminologia i el dret penal de la Revolució (1937) i Mentre fem la guerra (1938). Molt després, el 1967, va publicar Serra i Moret. També va biografiar tres mexicans, Lázaro Cárdenas, Benito Juárez i Pancho Villa. De la seva obra de creació, l’enciclopèdia en recull el llibre de contes Homes d’amor i de guerra (1935) i Catalunya, símbol de llibertat (1942), que defineix com a «novel·la autobiogràfica». Als Jocs Florals de Montevideo del 1949, el premi Trueta va ser per a Apòstols i mercaders. Quaranta anys de lluita social a Catalunya. Com a traductor, la GEC li atribueix obres de Panait Istrati i d’André Lorulot, entre altres.

A París, on va viure del 1914 al 1919, Foix escrivia el 1918 a Le Libertaire amb el pseudònim de Xifort. A Barcelona va dirigir el setmanari anarquista Acción, i a Vigo va fundar ¡Despertad!. Era de la CNT, i l’enciclopèdia esmenta la seva amistat amb Seguí, Pestaña i Peiró. El 1930 va ser un dels qui van fer reaparèixer Solidaridad Obrera, l’òrgan del sindicat. La militància li va costar diverses detencions durant la dictadura de Primo de Rivera i, el 1923-24, un exili a França. També va col·laborar amb Esquerra Republicana; va escriure a L’Opinió, La Humanitat i La Rambla i, a la Generalitat, va ser cap de l’oficina de premsa de la conselleria d’obres públiques. El 1958, a Mèxic, va fundar la revista bibliogràfica Horizontes (1958-67). Hi havia arribat exiliat el 1939, i hi va escriure en diaris mexicans com Excelsior i El Nacional i en revistes catalanes de l’exili com La Nostra Revista o Pont Blau. El 1977 va tornar de l’exili i es va establir a Barcelona, on va morir el 1978.