Àlvar Maduell

Qui és Àlvar Maduell

La biografia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) resumeix així el que Àlvar Maduell va voler demostrar amb xifres en les seves recerques sobre el primer terç del segle XIX: «que la publicació de llibres en català no s’havia mai estroncat, per tant no havia mort ni per tant tampoc no va renéixer». Els resultats són a Autors editats en català a principis del XIX (2001) i a Edicions del XIX que desmitifiquen Aribau (2010), on, segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), donava a conèixer llibres en català anteriors al 1833 i «redimensionà el significat de l’anomenada Renaixença». Una idea semblant la llegia Josep Casas Homs, el 1977, a l’edició del Catecisme en vers de Josep Baborés, rector de Gualba i guerriller, que Maduell havia trobat i publicat el 1976: segons la ressenya, l’obreta s’havia conservat en un exemplar únic, i l’editor s’hi esforçava a demostrar «el no adormiment complet del català literari» a la fi del segle XVIII i el començament del XIX. El 2004 va tornar a aquell text amb Plagiat dues vegades el catecisme en vers de Josep Baborés, i el 2002 havia editat, del mateix capellà, La Guerra del Francès a Gualba, un poema que l’AELC fa arribar a gairebé deu mil versos. L’altre gran camp de la seva recerca va ser Ramon Llull, a qui la GEC li fa dedicar Llull i el doctorat de la Immaculada (1964), Trets de la fisonomia lul·liana (1966) i Assaig de síntesi metafísica lul·liana (1993); el pòrtic de l’AELC, fet amb documentació de l’arxiu de l’autor, diu que hi va defensar que Llull havia estat el primer «en la defensa teològica de la Immaculada Concepció». A la història eclesiàstica, l’enciclopèdia hi suma l’estudi del bisbe Morgades a Les Bases de Manresa i la pastoral de Morgades (1992) i títols com Sense Conferència Episcopal i Designis divins i cas Escrivà, o el nom de Déu pres en va (tots dos del 1999) o Frares i capellans assassinats durant el Trienni Liberal (2015). Va publicar també llibres d’espiritualitat, com Un pecat original comprensible (2014) i Si el celibat fos un pecat… Teologieta als ravals de la vida (1980), del qual Jaume Ministral escrivia al Punt Diari que arribava a la conclusió que tot cristià té l’obligació de «crear vida, reproduir-se», i poesia: Tretze Nadals (1979) i Entretocs Nadalencs (2004).

Del 1973 al 1976, els editorials de Mundo Diario els va escriure Maduell. Abans havia estat redactor de Vida del Concili (1964-65), que per a la GEC és el «primer diari en català després del 1939», i la llista de publicacions que va dirigir va de Criterion (1966-69) a Granollers Informatiu (1981-89), passant per Jóvenes Ahora, Correspondència de Diàleg Eclesial i La Font del Be. Del full en català de l’Hoja del Lunes, que va tenir al seu càrrec, en va sortir el 2016 el recull Fulls dels dilluns, i va escriure a Presència, Rodamón i Repòrter. Aquest periodisme va arribar quan va deixar la docència: segons la biografia de l’AELC, havia ensenyat filosofia a l’estudiantat caputxí fins que el van tancar, i llavors va començar a treballar en obres editorials, el Salvat Català i la mateixa Gran Enciclopèdia Catalana. La GEC hi afegeix les classes de català al primer personal de la Generalitat, el càrrec de cap de premsa de l’Ajuntament de Granollers i la feina de lingüista als serveis informatius de TV3. A Roma s’havia doctorat el 1964 amb La prensa según Arias-Salgado, una tesi sobre la premsa durant el franquisme. Caputxí des dels catorze anys i sacerdot des del 1959, la GEC el compta el 1966 entre els participants de la Caputxinada, a Sarrià, en el convent que llavors era casa seva. El pòrtic, fet amb documentació de l’arxiu de l’autor, el presenta també com a impulsor de la Col·lecció Maduixer, una sèrie de llibrets editats fora del circuit comercial, i com a traductor de dues obres de Bernard Benson, El llibre de la pau i El camí de la felicitat. Va néixer a Barcelona el 1936.