Anselm Turmeda

Qui era Anselm Turmeda

Frare Anselm i un ase discuteixen, a la Disputa de l’ase, sobre si els homes valen més que els animals. La biografia de l’AELC en resumeix el desenllaç: l’«Ase Ronyós de la Cua Tallada» desmunta una per una les dinou raons del frare, fins que aquest acaba convencent l’ase i les altres bèsties: el Fill de Déu, els diu, es va fer home i no animal. Per a l’Enciclopèdia Catalana, l’obra s’inspira en un apòleg oriental, però té un estil «molt més àgil que el del text filosòfic àrab». L’anticlericalisme que hi ha a la boca de l’ase la va portar a la condemna de la Inquisició, i el text català original no s’ha conservat, segons totes dues fonts; l’AELC en data una edició a Barcelona el 1509.

Anselm Turmeda va néixer a Palma cap a mitjan segle XIV i va escriure tota la seva obra a Tunis, on vivia convertit a l’islam. Havia entrat a l’orde franciscà i havia estudiat a Lleida i a Bolonya. Totes dues fonts relacionen la conversió amb un professor seu: l’Enciclopèdia hi veu la seva influència, i l’AELC, que recull la versió del mateix Turmeda, en dona el nom, Nicolau Martel, professor seu a Bolonya. A Tunis va prendre un nom àrab que l’AELC tradueix com «Abdal·là el torsimany, el mallorquí». Les dues fonts coincideixen que va entrar a la duana de Tunis per fer de traductor, que en va arribar a ser el cap i que després va servir el soldà en altres càrrecs. Diverses personalitats cristianes, entre les quals l’AELC esmenta el papa Benet XIII i el rei Alfons el Magnànim, li van escriure per convidar-lo a tornar al cristianisme, però ell no es va moure de Tunis. Hi va morir en una data desconeguda, després del 1423, i l’Enciclopèdia diu que la seva tomba s’hi conserva, «a l’entrada de la soc dels bastins».

L’obra més divulgada, segons l’AELC, va ser el Llibre de bons amonestaments, que totes dues fonts presenten com l’adaptació d’una obra italiana: són consells morals en vers que, segons el pòrtic de l’AELC, van tenir una gran difusió a les escoles «fins ben entrat el segle XIX». Les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques tracten, segons totes dues fonts, de la situació política de l’illa. Des del 1404 van circular unes Profecies que, segons l’Enciclopèdia, al·ludeixen a fets polítics de l’Església, de la Mediterrània i de la Corona catalanoaragonesa. L’autoria del Llibre de tres, un recull de proverbis, no està provada: l’Enciclopèdia la dona per insegura, i l’AELC explica que se li ha atribuït per comparació amb l’estil dels Bons amonestaments. La darrera obra, del 1420, la va escriure en àrab: la Tuḥfa, on, segons l’Enciclopèdia, explica la seva joventut i la conversió, fa la història dels dos soldans a qui va servir i ataca el cristianisme; la mateixa font en recull edicions en àrab, turc, francès, castellà i català. L’Enciclopèdia en fa un cas probablement únic: un clàssic, «encara que sigui de segona fila», tant en àrab com en una llengua europea.